WEBVTT 00:02.336 --> 00:06.146 Hivern de 1944 a Alemanya. 00:06.146 --> 00:09.940 Molta gent al llarg del Rin pensava que la guerra s'acabava. 00:09.940 --> 00:17.674 Per això el mestre forner Vincken va portar la seva família arruïnada, la seva esposa i el seu fill Fritz de 00:17.674 --> 00:25.900 dotze anys, a viure a prop seu al bosc de Hürtgen, on va ser reclutat per fer pa per a la Wehrmacht. 00:25.900 --> 00:32.373 Després de conduir durant hores tota la nit, els va portar a tots dos en un Kübelwagen 00:32.373 --> 00:36.599 fins a una caserna buida amagada en un clar. 00:36.599 --> 00:43.073 Però el front es va endurir. Al desembre, fins i tot hi va haver una contraofensiva. 00:43.073 --> 00:48.160 Profundament atrapats per la neu, els dos van romandre a la cabana. 00:48.160 --> 00:53.040 Tanmateix, cada vegada era més difícil per al pare proveir per a la seva família. 00:53.040 --> 00:57.760 I així va arribar la nit de Nadal de 1944. 00:57.760 --> 01:03.640 El seu fill Fritz més tard va escriure tot el que va passar: 01:05.880 --> 01:12.040 Vam sentir el rugit sord dels avions de combat aliats durant tot el dia. 01:12.040 --> 01:20.966 Feia un fred glacial. La mare preparava sopa de pollastre a la vora de l'estufa, a la tènue llum d'una espelma. 01:20.966 --> 01:24.986 El pare era fora organitzant coses. 01:24.986 --> 01:27.966 De sobte, hi va haver un truc a la porta. 01:27.966 --> 01:33.986 Esglaiat, em vaig encorbar i vaig veure la mare apagar les espelmes a correcuita. 01:33.986 --> 01:39.393 Es va sentir un altre cop de porta. Vam reunir el coratge i vam obrir la porta. 01:39.393 --> 01:43.286 A fora hi havia dos homes amb cascos d'acer. 01:43.286 --> 01:50.333 Algú parlava en una llengua estrangera i assenyalava una tercera persona estesa a la neu. 01:50.333 --> 01:55.353 Ens vam adonar: aquests homes són soldats nord-americans. 01:55.353 --> 01:59.273 La mare estava immòbil al meu costat. 01:59.273 --> 02:08.573 Estaven armats i podrien haver-se imposat per entrar, però es van quedar allà i ho van demanar amb els ulls. 02:08.573 --> 02:13.346 L'home assegut a la neu semblava més mort que viu. 02:13.346 --> 02:18.306 "Endins," va dir la mare amb un gest d'acollida. 02:18.306 --> 02:24.153 Un d'ells va poder comunicar-se amb la meva mare en francès. 02:24.153 --> 02:27.780 La mare va cuidar l'home ferit. 02:27.780 --> 02:32.040 Sentats al costat de l'estufa, el fred els va deixar. 02:32.040 --> 02:35.900 Els meus ànims es van alçar de nou. 02:35.900 --> 02:44.846 Els tres estaven dispersos, havien perdut la seva unitat i feia dies que deambulaven pel bosc. 02:44.846 --> 02:48.880 La mare em va dir: «Ves a buscar sis patates més.» 02:48.880 --> 02:56.540 Va encendre una segona espelma i va tallar les patates rentades però sense pelar a la sopa. 02:56.540 --> 03:01.133 Pel·lar-los hauria estat un malbaratament en aquells temps. 03:01.133 --> 03:08.333 L'home ferit havia sagnat profusament i jeia immòbil i en silenci. 03:08.333 --> 03:11.540 La sopa de la mare desprenia un aroma convidant. 03:11.540 --> 03:18.146 Estava just posant la taula quan hi va haver un altre truc a la porta. 03:18.146 --> 03:24.060 Esperava trobar més americans dispersos i vaig obrir la porta sense vacil·lar. 03:24.060 --> 03:30.726 Eren soldats, quatre homes, i tots armats fins a les dents. 03:30.726 --> 03:37.080 Estava familiaritzat amb l'uniforme. Eren els nostres soldats de la Wehrmacht. 03:37.080 --> 03:43.026 Estava paralitzat de por. Era aquest el nostre final? 03:43.026 --> 03:49.180 La mare va sortir. La seva veu calmada em va tranquil·litzar una mica. 03:49.180 --> 03:55.893 "Portes un fred glacial, vols menjar amb nosaltres?" va exclamar. 03:55.893 --> 04:00.086 Amb això, havia tocat la tecla adequada. 04:00.086 --> 04:08.136 Els soldats els van saludar càlidament i estaven visiblement contents d'haver trobat compatriotes la vigília de 04:08.136 --> 04:13.333 Nadal a la regió fronterera de les Ardenes, entre els fronts. 04:13.333 --> 04:19.646 "Ens podem escalfar una mica?" va preguntar l'oficial superior, un sergent. 04:19.646 --> 04:23.380 Potser podem quedar-nos fins demà? 04:23.380 --> 04:28.906 «És clar», va respondre la mare amb calidesa, i després va afegir amb audàcia: 04:28.906 --> 04:34.373 Ja hi ha tres persones aquí que estan completament gelades i necessiten escalfar-se. 04:34.373 --> 04:39.453 Si us plau, no feu cap problema la nit de Nadal! 04:39.453 --> 04:45.640 El sergent va entendre. Va exigir saber: "Iankis?" 04:45.640 --> 04:50.733 La mare va mirar cadascun d'ells i va dir lentament: 04:50.733 --> 04:55.253 Podeu ser els meus fills, i també els que són a dins. 04:55.253 --> 04:59.006 Algú està ferit, i no d'una bona manera. 04:59.006 --> 05:02.766 Els altres tenen tanta gana i estan tan cansats com tu. 05:02.766 --> 05:10.686 Llavors li va dir al sergent: «És la nit de Nadal, aquí no es dispara!» 05:10.686 --> 05:18.580 Ell la va mirar fixament durant dos o tres segons interminables; però la mare va dir amb fermesa: 05:18.580 --> 05:23.173 Posa les teves armes sobre la fusta i entra! 05:23.173 --> 05:26.953 "Feu el que diu ella", va grunyir el sergent. 05:26.953 --> 05:33.653 Sense dir ni una paraula, van deixar les seves armes al cobert on guardàvem la llenya: 05:33.653 --> 05:41.960 tres carabines, dues pistoles, una metralladora lleugera i dos bazookes. 05:41.960 --> 05:46.506 L'enemic no havia romàs amagat als americans. 05:46.506 --> 05:52.093 Amb el coratge de la desesperació, estaven disposats a contraatacar. 05:52.093 --> 05:57.293 Quan tothom era a la petita habitació, semblaven no saber què fer. 05:57.293 --> 06:05.400 Però la mare estava en el seu element. Somrient, va trobar un seient per a tothom. 06:05.400 --> 06:09.586 Teníem tres cadires, però el llit de la mare era gran. 06:09.586 --> 06:14.440 Van romandre en silenci – hi havia tensió a l'aire. 06:14.440 --> 06:17.420 La mare va començar a cuinar de nou. 06:17.420 --> 06:23.973 L'home ferit gemegà fortament. Un dels alemanys s'inclinà sobre ell. 06:23.973 --> 06:26.366 "Ets paramèdic?" va preguntar la mare. 06:26.366 --> 06:34.013 Va respondre: «No, però vaig estudiar medicina a Heidelberg fins fa pocs mesos.» 06:34.013 --> 06:41.073 Llavors els va explicar als americans en anglès: "La ferida no està infectada gràcies al fred." 06:41.073 --> 06:46.906 Però ha perdut sang i necessita descans i menjar substancial. 06:46.906 --> 06:49.620 Ara la tensió s'ha alleujat. 06:49.620 --> 06:55.335 El sergent va treure una ampolla de vi negre de la seva bossa de pa, mentre un altre soldat posava un pa de galleta (pa de 06:55.335 --> 06:58.946 llarga durada per al subministrament de soldats) sobre la taula. 06:58.946 --> 07:06.500 La mare va tallar el pa. Va abocar una mica de vi a la tassa: «Per al malalt!» 07:06.500 --> 07:08.813 La resta es va repartir. 07:08.813 --> 07:13.280 Ara tot estava a punt per al sopar de Nadal. 07:13.280 --> 07:16.753 Dues espelmes tremolaven sobre la taula. 07:16.753 --> 07:22.453 Al capdavant de la taula, la mare seia en un seient improvisat. 07:22.453 --> 07:28.526 A casa nostra no era costum resar en veu alta abans dels àpats. 07:28.526 --> 07:34.513 Però ara tot era diferent. Hi havia una atmosfera festiva. 07:34.513 --> 07:40.886 Ningú no hauria pensat a posar-se a menjar sense més dilació. 07:40.886 --> 07:50.753 Ens vam agafar de les mans, i la mare va parlar amb una sinceritat commovedora, com si anunciés el Nadal: 07:50.753 --> 07:54.033 Vine, Senyor Jesús, i sigues el nostre convidat… 07:54.033 --> 08:00.300 Va concloure amb les paraules: "...i si us plau, poseu finalment fi a aquesta guerra!" 08:00.300 --> 08:08.473 Quan vaig mirar al voltant del cercle, vaig notar llàgrimes als ulls dels soldats. I ningú no s'avergonyia. 08:08.473 --> 08:15.173 Finalment, vam anar a dormir. Vaig trobar lloc al llit de la mare. 08:15.173 --> 08:24.126 Després d'un esmorzar escàs, el sergent va mostrar als americans el camí cap a les línies americanes. 08:24.126 --> 08:28.013 Una brúixola alemanya va canviar de mans. 08:28.013 --> 08:32.253 Vigila on trepitges. Molts camins estan minats. 08:32.253 --> 08:36.640 Quan sentis els teus Jabos (caces-bombarders), fes-los senyals amb la mà com un boig. 08:36.640 --> 08:42.413 El metge va traduir a l'anglès. Després es van armar de nou. 08:42.413 --> 08:47.866 Tothom es va abraçar alegrement; es van prometre retrobar-se: 08:47.866 --> 08:56.973 Tan aviat com acabi aquesta guerra maldita! 08:56.973 --> 09:09.413 Al gener de 1996, més de 50 anys després, Fritz Vincken es va retrobar realment amb els americans. 09:09.413 --> 09:16.886 Un d'ells encara tenia la brúixola de l'Exèrcit alemany, de la qual mai no s'havia desfet.