1 00:00:02,024 --> 00:00:00,001 2 00:00:00,001 --> 00:00:07,565 La fallida dels principals bancs suïssos Credit Suisse i dels bancs nord-americans Signature, Silvergate i Silicon 3 00:00:07,565 --> 00:00:11,780 Valley Bank (SVB) va sacsejar els mercats financers el 2023. 4 00:00:11,780 --> 00:00:15,939 El principal desencadenant d'això va ser la política monetària de la Reserva Federal dels EUA . 5 00:00:15,939 --> 00:00:22,355 A finals del 2021, el BCE va apujar dràsticament els tipus d'interès, la qual cosa va provocar una caiguda en el preu dels 6 00:00:22,355 --> 00:00:27,088 bons del govern, fortes pèrdues en el negoci de préstecs i lísing dels bancs i, finalment, 7 00:00:27,088 --> 00:00:30,430 el col·lapse dels bancs esmentats anteriorment. 8 00:00:30,430 --> 00:00:36,546 La política monetària de la Fed va esborrar així la xifra increïble d'aproximadament 1,9 bilions de 9 00:00:36,546 --> 00:00:40,700 dòlars dels EUA en tot el sistema bancari dels EUA. 10 00:00:40,700 --> 00:00:45,540 Com a resposta a la crisi del sistema financer que ella mateixa havia provocat i a l'amenaça que més bancs 11 00:00:45,540 --> 00:00:51,717 nord-americans es desplomessin, la Fed va llançar aleshores el Programa de Finançament a Termini per a Bancs (BTFP). 12 00:00:51,717 --> 00:00:57,915 Aquest programa va permetre als bancs nord-americans accedir directament als fons de la Fed mitjançant préstecs, 13 00:00:57,915 --> 00:01:02,293 resolent així silenciosament els seus problemes de liquiditat. 14 00:01:02,293 --> 00:01:09,189 Això va calmar la crisi i va permetre que la Fed es presentés de nou com el salvador enèrgic del sistema financer. 15 00:01:09,189 --> 00:01:13,924 Tanmateix, això no va resoldre, és clar, els problemes del sector bancari dels EUA. 16 00:01:13,924 --> 00:01:17,851 Actualment, fins i tot està experimentant una crisi històrica! 17 00:01:17,851 --> 00:01:23,612 Vegeu a continuació una visió general de l'abast i la magnitud d'aquesta crisi, el paper que hi ha 18 00:01:23,612 --> 00:01:27,927 jugat la Fed, així com els seus motius i antecedents. 19 00:01:27,927 --> 00:01:32,940 I. La crisi històrica en el sector bancari dels EUA 20 00:01:32,940 --> 00:01:37,526 1. La crisi en el mercat immobiliari comercial dels EUA 21 00:01:37,526 --> 00:01:44,784 Avui hi ha més de 4.000 bancs als Estats Units, però només uns quants centenars es poden considerar sans. 22 00:01:44,784 --> 00:01:48,205 La gran majoria, en canvi, estan literalment a la vora del desastre. 23 00:01:48,205 --> 00:01:54,600 Una raó clau d'això és el col·lapse dels preus de l'immobiliària comercial a escala històrica. 24 00:01:54,600 --> 00:02:01,142 Els exemples següents il·lustren fins a quin punt és significativa aquesta davallada: la torre d'oficines Prime 25 00:02:01,142 --> 00:02:07,507 Manhattan Office Tower de 23 plantes del número de Nova York, valorada en 215 milions de dòlars el 2019, ara 26 00:02:07,507 --> 00:02:14,100 només val 104 milions de dòlars dels EUA, una pèrdua de valor del 51,6 per cent en només cinc anys. 27 00:02:14,100 --> 00:02:22,873 A St. Louis, l'edifici d'oficines més alt – la Torre AT&T de 44 plantes – es va vendre per 3,5 milions de dòlars. 28 00:02:22,873 --> 00:02:28,903 El 2006, aquesta propietat de primera qualitat encara costava 1.234.321.205 dòlars, la qual cosa 29 00:02:28,903 --> 00:02:33,271 representa una pèrdua de valor sorprenent del 98 %! 30 00:02:33,271 --> 00:02:40,560 Barry Sternlicht, un inversor immobiliari multimilionari, va predir pèrdues d'un bilió de dòlars només en immobles 31 00:02:40,560 --> 00:02:44,849 d'oficines als EUA com a resultat d'aquest descens de preus. 32 00:02:44,849 --> 00:02:51,858 Aquestes pèrdues es troben principalment als llibres dels bancs petits i mitjans dels EUA, que ara estan asseguts sobre muntanyes 33 00:02:51,858 --> 00:02:56,584 de préstecs dolents, del 30% al 50% dels quals corren un risc agut de morositat, segons 34 00:02:56,584 --> 00:02:59,848 l'expert en metalls preciosos Dominik Kettner. 35 00:02:59,848 --> 00:03:07,408 A més, els préstecs per a propietats comercials per un total de 560.000 milions de dòlars dels EUA caducaran a 36 00:03:07,408 --> 00:03:14,820 finals de 2025, i a finals de 2028 aquesta xifra s'elevarà a més de 2,8 bilions de dòlars dels EUA. 37 00:03:14,820 --> 00:03:21,705 Això significa que les entitats de crèdit dels EUA també s'enfronten a una onada de refinançament a escala històrica. 38 00:03:21,705 --> 00:03:28,446 Això significa que els immobles afectats han de ser refinançats en condicions significativament pitjors. Si això no té èxit, 39 00:03:28,446 --> 00:03:34,208 s'hauran de vendre amb un gran descompte, cosa que comportarà pèrdues corresponents per als bancs, la qual 40 00:03:34,208 --> 00:03:37,846 cosa podria conduir a un col·lapse del sistema bancari. 41 00:03:37,846 --> 00:03:42,823 Mai abans no hi ha hagut una situació comparable al mercat financer. 42 00:03:42,823 --> 00:03:47,533 2. La crisi al mercat de bons dels EUA 43 00:03:47,533 --> 00:03:54,961 A més de la crisi en el mercat immobiliari comercial dels EUA, una altra bomba de reloja està tic-tacant en el mercat de bons. 44 00:03:54,961 --> 00:04:03,183 L'augment dels tipus d'interès ha creat una situació aquí que també té el potencial de sacsejar tot el sistema bancari. 45 00:04:03,183 --> 00:04:07,708 Van obrir noves i atractives oportunitats d'inversió, cosa que va fer que els bons del 46 00:04:07,708 --> 00:04:11,456 govern dels EUA gairebé ja no tinguessin demanda. 47 00:04:11,456 --> 00:04:18,703 Com a resultat, van perdre valor dràsticament, deixant els bancs nord-americans amb una muntanya de pèrdues no 48 00:04:18,703 --> 00:04:25,127 realitzades que ascendeixen a més de 516.000 milions de dòlars. 49 00:04:25,127 --> 00:04:30,666 Mentre els bancs mantinguin aquests bons, les pèrdues continuen sent "en paper". 50 00:04:30,666 --> 00:04:38,193 Tanmateix, si, per exemple, els clients retiren els seus dipòsits o els bancs es veuen obligats a vendre aquests 51 00:04:38,193 --> 00:04:46,178 bons per altres motius, les pèrdues esdevenen reals i també podrien desencadenar un col·lapse bancari. 52 00:04:46,178 --> 00:04:50,194 3. La Fed posa fi al Programa de Finançament a Termini per a Bancs 53 00:04:50,194 --> 00:04:56,223 Justament quan s'acostava la crisi bancària i financera històrica, la Reserva Federal dels EUA va posar fi al Programa 54 00:04:56,223 --> 00:04:59,733 de Finançament a Termini per a Bancs (BTFP) l'11 de març. 55 00:04:59,733 --> 00:05:06,426 A través d'aquest programa, la Fed havia gastat més de 160.000 milions de dòlars dels EUA en bancs sol·licitants en només 56 00:05:06,426 --> 00:05:10,429 un any, proporcionant-los silenciosament recursos financers. 57 00:05:10,429 --> 00:05:15,590 Els bancs van poder utilitzar els seus bons com a garantia, que es van valorar al valor 58 00:05:15,590 --> 00:05:18,440 nominal en lloc del valor de mercat actual. 59 00:05:18,440 --> 00:05:24,236 D'aquesta manera, les conseqüències negatives de les pujades dels tipus d'interès i, sobretot, la caiguda de valor 60 00:05:24,236 --> 00:05:29,725 del mercat de bons dels EUA es van compensar completament per als bancs, salvant-los del col·lapse. 61 00:05:29,725 --> 00:05:37,099 Amb la fi del BTFP, els bancs, per tant, no només han perdut l'accés fàcil als fons, per exemple per evitar que 62 00:05:37,099 --> 00:05:44,722 esclati la bombolla immobiliària comercial dels EUA, sinó també les pèrdues en el mercat de bons dels EUA. 63 00:05:44,722 --> 00:05:49,570 A més, els tipus d'interès, que continuen sent elevats, estan tornant a tenir un gran impacte en els 64 00:05:49,570 --> 00:05:54,801 bancs, la qual cosa podria ser el detonant decisiu per a una crisi bancària encara més àmplia. 65 00:05:54,801 --> 00:06:01,825 A la vista de la situació dramàtica del sistema bancari dels EUA, l'analista canadenc-irlandès Kevin O'Leary està 66 00:06:01,825 --> 00:06:06,660 convençut que milers de bancs s'esfondraran en els propers anys. 67 00:06:06,660 --> 00:06:13,154 Atès que els bancs d'arreu del món estan extremadament interconnectats, això podria provocar un 68 00:06:13,154 --> 00:06:20,675 tsunami financer global massiu i una crisi econòmica mundial que eclipsaria totes les anteriors. 69 00:06:20,675 --> 00:06:27,138 II. La Fed – un incendiari en el sistema financer i els seus motius 70 00:06:27,138 --> 00:06:33,980 Externament, la Reserva Federal dels EUA es presenta com un campió seriós i enèrgic d'un sistema financer estable. 71 00:06:33,980 --> 00:06:41,066 Però està resultant ser un autèntic incendiari en el sistema financer, que, segons l'expert financer Ernst 72 00:06:41,066 --> 00:06:48,825 Wolff, va desencadenar deliberadament tant la crisi bancària del 2023 com la crisi que s'albira actualment. 73 00:06:48,825 --> 00:06:54,800 Ernst Wolff veu les connexions següents que expliquen per què la Fed actua d'aquesta manera: 74 00:06:54,800 --> 00:07:02,220 1. Com que ens trobem en la fase final del sistema financer global, els bancs centrals d'arreu del món estan 75 00:07:02,220 --> 00:07:10,160 preparant un nou sistema financer i la introducció de monedes digitals de banc central (CBDC). 76 00:07:10,160 --> 00:07:17,077 2. Amb la introducció de la CBDC, el préstec s'haurà de retirar dels bancs comercials i s'espera que en el 77 00:07:17,077 --> 00:07:21,836 futur sigui realitzat exclusivament pel banc central. 78 00:07:21,836 --> 00:07:28,501 Això significa que ja no hi ha lloc en el nou sistema monetari, especialment per als bancs petits i mitjans. 79 00:07:28,501 --> 00:07:33,466 És per això que la crisi bancària existent s'està alimentant deliberadament per tal d'avançar 80 00:07:33,466 --> 00:07:38,012 ràpidament en el procés de consolidació del sector bancari. 81 00:07:38,012 --> 00:07:44,191 3. Els principals beneficiaris de les pròximes fallides bancàries seran els grans bancs 82 00:07:44,191 --> 00:07:48,986 nord-americans com Goldman Sachs i JP Morgan Chase. 83 00:07:48,986 --> 00:07:56,469 Aquest darrer ja havia adquirit el First Republic Bank el 2023 per una fracció del seu valor. 84 00:07:56,469 --> 00:08:05,825 Aquests grans bancs explotaran la crisi vinent de la mateixa manera, fent-se amb enormes actius a preus de saldo. 85 00:08:05,825 --> 00:08:12,086 Això, al seu torn, beneficia grans gestors d'actius com BlackRock, Vanguard i State Street, que són els 86 00:08:12,086 --> 00:08:19,118 principals accionistes dels grans bancs nord-americans i gestionen els actius dels superrics. 87 00:08:19,118 --> 00:08:27,303 4. Atès que cap fons de garantia bancària disposa dels recursos financers necessaris per rescatar els titulars de comptes i els 88 00:08:27,303 --> 00:08:34,393 dipositants que s'enfronten a la ruïna en el que podria ser la crisi bancària més gran de tots els temps, això 89 00:08:34,393 --> 00:08:39,430 podria ser el trampolí ideal per a la introducció de CBDC. 90 00:08:39,430 --> 00:08:45,513 Utilitzant aquests nous diners per fer immediatament els pagaments d'ajuda, es podria introduir 91 00:08:45,513 --> 00:08:49,777 amb la imatge positiva d'un salvador del sistema. 92 00:08:49,777 --> 00:08:56,810 Fidel al lema de Winston Churchill: «Mai no deixis passar una crisi sense aprofitar-la!» 93 00:08:56,810 --> 00:09:00,736 III. El context de la Reserva Federal dels EUA 94 00:09:00,736 --> 00:09:07,618 Segons Ernst Wolff, la Fed aparentment no s'aturarà davant de res per implementar un nou sistema financer digital. 95 00:09:07,618 --> 00:09:16,300 Està preparat per portar milers de bancs a la insolvència i destruir bilions de dòlars en actius amb l'objectiu d'atreure 96 00:09:16,300 --> 00:09:21,234 o forçar la població a entrar en aquest nou sistema monetari. 97 00:09:21,234 --> 00:09:25,566 Els únics que semblen beneficiar-se molt d'això són els superrics. 98 00:09:25,566 --> 00:09:33,299 Per entendre més profundament per què la Fed actua no pel bé comú sinó en favor d'aquesta petita minoria, és 99 00:09:33,299 --> 00:09:37,385 important saber que la Fed no és una institució governamental. 100 00:09:37,385 --> 00:09:44,432 Segons Stephen Goodson, antic director del Banc de Reserva de Sud-àfrica i, per tant, un insider absolut en el sistema 101 00:09:44,432 --> 00:09:52,195 financer, la Fed, com gairebé tots els bancs centrals d'arreu del món, així com el FMI i el Banc Mundial, són bancs i institucions 102 00:09:52,195 --> 00:10:00,033 controlats de manera privada que duen a terme la seva activitat exclusivament en benefici dels seus accionistes i fundadors. 103 00:10:00,033 --> 00:10:07,660 En el seu llibre publicat, "La història dels bancs centrals", també enumera els principals accionistes de la Fed, per exemple. 104 00:10:07,660 --> 00:10:16,733 Els bancs següents estan implicats, juntament amb les dinasties bancàries que hi ha darrere: - JP Morgan Chase Bank - Goldman 105 00:10:16,733 --> 00:10:24,717 Sachs Bank de Nova York - Lazard Brothers Bank de París - Israel Moses Sieff Bank d'Itàlia - Shearson American 106 00:10:24,717 --> 00:10:32,255 Express Bank - Els bancs Rothschild de Londres i París - Els bancs Warburg d'Hamburg i Amsterdam 107 00:10:32,255 --> 00:10:37,360 Així doncs, és un petit cercle de persones superriques que estan alimentant la crisi bancària actual. 108 00:10:37,360 --> 00:10:44,843 Volen omplir-se les butxaques i atraure'ns al seu nou sistema monetari digital, possiblement disfressat d'un paquet de rescat. 109 00:10:44,843 --> 00:10:52,252 Com ja ha demostrat Kla.TV en el programa «Ernst Wolff: Diners digitals del banc central – la fi de la llibertat!» , 110 00:10:52,252 --> 00:11:00,339 això està passant únicament amb l'objectiu de controlar-nos completament i robar-nos totes les nostres llibertats. 111 00:11:00,339 --> 00:11:04,978 El sistema financer torna a anar cap a un crac, i l'última rebaixa dels tipus d'interès 112 00:11:04,978 --> 00:11:07,933 de la Fed no servirà de res per canviar-ho. 113 00:11:07,933 --> 00:11:15,323 És difícil predir quan es produirà el col·lapse, però una cosa és certa: els bancsters, que abúsen del seu poder amb una energia 114 00:11:15,323 --> 00:11:21,444 criminal indescriptible per acumular cada vegada més riquesa i poder, faran tot el possible per evitar ser 115 00:11:21,444 --> 00:11:25,865 exposats com la causa del col·lapse financer que han provocat. 116 00:11:25,865 --> 00:11:32,902 En fer-ho, podrien ben bé provocar que altres crisis s'agreugin – inclosos els conflictes militars existents, que 117 00:11:32,902 --> 00:11:36,563 actualment estan experimentant una intensificació dramàtica. 118 00:11:36,563 --> 00:11:42,163 Per molt que intentin fer-nos palatable el seu nou diner digital, sens dubte és un cavall 119 00:11:42,163 --> 00:11:45,860 de Troia i mai no és la solució als problemes. 120 00:11:45,860 --> 00:11:53,629 La solució és fer responsables aquests bancsters com a causa de les crisis i desposseir-los del seu poder. 121 00:11:53,629 --> 00:12:01,037 Segons l'excap del banc central Stephen Goodson, la seva influència es basa en el fet que han usurpat el dret de 122 00:12:01,037 --> 00:12:05,639 crear diners del no-res i després prestar-los amb interès. 123 00:12:05,639 --> 00:12:11,745 Van poder fer-ho prenent el control dels bancs centrals del món. 124 00:12:11,745 --> 00:12:18,505 Per això cal una "reducció global del deute", és a dir, l'alleujament del deute de tots els estats nació que han estat 125 00:12:18,505 --> 00:12:24,062 oprimits, saquejats i efectivament expropiats pels bancs centrals, el FMI i el Banc Mundial, així 126 00:12:24,062 --> 00:12:27,575 com la devolució de tots els recursos confiscats. 127 00:12:27,575 --> 00:12:34,280 Perquè, tal com els préstecs es van crear del no-res, els deutes també han de desaparèixer del no-res. 128 00:12:34,280 --> 00:12:42,944 Si el dret de crear diners es retorna aleshores al poble i als estats sobirans individuals, tot aquest malson s'haurà acabat. 129 00:12:42,944 --> 00:12:49,181 Especialment en aquesta crisi global, ha arribat el moment de reclamar això – si no ara, quan?