1
00:00:00,000 --> 00:00:00,531


2
00:00:00,531 --> 00:00:08,940
No s'ha d'infravalorar: la guerra pot ser
mortal en qualsevol moment per a qui hi participa!

3
00:00:08,940 --> 00:00:16,621
Els qui es voluntaris per a la guerra sens
dubte no estaran a la rereguarda de les

4
00:00:16,621 --> 00:00:21,968
tropes, sinó que seran enviats a la línia de front.

5
00:00:21,968 --> 00:00:33,069
Això està clar. Em queda clar que la
guerra té un impacte en les generacions.

6
00:00:33,069 --> 00:00:45,336
La guerra mai no te deixa. Fins i tot si estàs
establert, tens una casa i un jardí, que els meus

7
00:00:45,336 --> 00:00:51,827
pares havien construït a Bonn. Mai no te deixa.

8
00:00:51,827 --> 00:01:05,085
Tots els francotiradors, tots els francotiradors, quan
tornen a casa, no poden suportar el fet que han matat persones.

9
00:01:05,085 --> 00:01:12,445
Perquè a la nit, en els seus somnis,
les cares tornen i no se'n poden desfer.

10
00:01:12,445 --> 00:01:23,687
El resultat és alcohol, drogues psicotròpiques o suïcidi.

11
00:01:23,687 --> 00:01:32,448
I això s'aplica a tota la guerra.
La guerra té moltes cares diferents.

12
00:01:32,448 --> 00:01:41,976
Però la guerra que s'abateix sobre
una nació només té un sol rostre.

13
00:01:41,976 --> 00:01:47,375
Ell destrueix la gent, la seva
història, la seva confiança en si mateixos.

14
00:01:47,375 --> 00:01:58,608
Qui encara vol implicar-se en una guerra, o qui és
d'alguna mena d'idealista i vol anar-hi per aquesta raó...?

15
00:01:58,608 --> 00:02:08,585
Bé, he de dir que per a mi això és
completament... – ni tan sols puc imaginar algú fent una cosa

16
00:02:08,585 --> 00:02:15,455
així! Això no és una pel·lícula! No és divertit!

17
00:02:15,455 --> 00:02:25,735
I potser un pont explota o alguna cosa així –
a la pel·lícula. Però la realitat és diferent.

18
00:02:25,735 --> 00:02:35,336
I cada dia i cada hora, es tracta de la teva
pròpia vida. I això no s'hauria de subestimar.

19
00:02:35,336 --> 00:02:39,897
No pots ajudar ningú a ser feliç.

20
00:02:39,897 --> 00:02:46,288
Però m'ho pensaria dues vegades...! Sempre pots dir que no.

21
00:02:46,288 --> 00:02:52,664
Què significa la guerra? Quantes
persones a Alemanya ho saben realment?

22
00:02:52,664 --> 00:02:55,991
La guerra virtual existeix en les pel·lícules o en les notícies.

23
00:02:55,991 --> 00:03:00,138
La diferència: no hi estàs enmig, sinó que n'ets un espectador.

24
00:03:00,138 --> 00:03:04,528
Fa més de tres generacions que no
hi ha hagut cap guerra a Alemanya.

25
00:03:04,528 --> 00:03:07,755
Ara els països de l'OTAN s'estan rearmant massivament.

26
00:03:07,755 --> 00:03:12,553
Les arques estatals buides no semblen ser un
problema per als milers de milions que s'estan gastant.

27
00:03:12,553 --> 00:03:17,468
Més aviat, segons una declaració recent del president de
l'Associació de Reservistes, en cas de guerra les

28
00:03:17,468 --> 00:03:23,497
Forces Armades Alemanyes necessitarien reemplaçaments per
a uns 1.000 soldats caiguts o greument ferits al dia.

29
00:03:23,497 --> 00:03:28,325
Això equival a uns 1,1 milions en tres anys.

30
00:03:28,325 --> 00:03:34,226
Atès que – de moment – gran part d'això se suposa que és
voluntari, la Bundeswehr fa publicitat a les escoles, a

31
00:03:34,226 --> 00:03:37,820
les parades d'autobús i durant els programes infantils.

32
00:03:37,820 --> 00:03:41,237
Com si fos un viatge d'aventura ben pagat.

33
00:03:41,237 --> 00:03:50,195
Però tracta de guerra! Tracta de matar
i de ser matat! Tracta de destrucció!

34
00:03:50,195 --> 00:03:54,888
Aquests relats de testimonis presencials ens recorden el
que van experimentar les persones a Alemanya, persones

35
00:03:54,888 --> 00:03:57,880
que no eren espectadors sinó les directament afectades.

36
00:03:57,880 --> 00:04:04,818
No pas els anomenats herois en alguna línia de front,
sinó nens que encara avui porten cicatrius emocionals.

37
00:04:04,818 --> 00:04:11,815
Vaig néixer el 1932 i, al final de la guerra, tenia tretze anys.

38
00:04:11,815 --> 00:04:15,172
I on vivies quan va esclatar la guerra?

39
00:04:15,172 --> 00:04:25,906
Quan la guerra va esclatar a Munic, molt al centre,
bé, no del tot, però gairebé al centre de la ciutat.

40
00:04:25,906 --> 00:04:33,323
Bé, vaig néixer vora el mar, o més aviat
a la costa – a Kranz, Prússia Oriental.

41
00:04:33,323 --> 00:04:37,856
Aquest és el país que ha patit sense fi.

42
00:04:37,856 --> 00:04:51,958
I quants anys tenia? Quan vam fugir de Kranz, tenia uns
quatre anys i tres quarts; vaig néixer al febrer de 1940.

43
00:04:51,958 --> 00:05:02,950
La meva mare va fugir al setembre, deixant Kranz
en tren perquè deia que tot s'estava enfonsant.

44
00:05:02,950 --> 00:05:13,042
Perquè ja havíem sentit el trontoll dels canons en la
llunyania i havíem vist Königsberg cremant de nit –

45
00:05:13,042 --> 00:05:18,832
no pas nosaltres, els nens, és clar, sinó els adults.

46
00:05:18,832 --> 00:05:22,587
Els bombarders van sobrevolar i ho van arrasar tot.

47
00:05:22,587 --> 00:05:32,259
Vam viure just a la costa – com un paradís, com un paradís!

48
00:05:32,259 --> 00:05:39,054
Vam ser, per dir-ho d'alguna manera, arrencats d'aquest paradís.

49
00:05:40,899 --> 00:05:48,310
La meva mare va agafar tres nens
de la mà. Havíem tingut una criada.

50
00:05:48,310 --> 00:05:52,439
Només amb una maleta, és a dir, el que
portàvem a l'esquena, i després vam agafar el

51
00:05:52,439 --> 00:05:54,904
tren cap a Àustria, on vivia la seva germana.

52
00:05:54,904 --> 00:06:08,281
Va començar el 1943, i després el 1944 hi va haver
molts bombardejos, així que vam haver de marxar de Munic.

53
00:06:08,281 --> 00:06:14,007
Les mares amb fills menors de 14 anys havien de marxar.

54
00:06:14,007 --> 00:06:21,966
I si no estaven preparats per fer-ho, els nens
simplement eren enviats a algun lloc pel seu compte.

55
00:06:21,966 --> 00:06:30,982
No sé on, així que no ens importava
perquè vam marxar de Munic voluntàriament.

56
00:06:30,982 --> 00:06:34,332
Però va ser molt difícil trobar un lloc on allotjar-se.

57
00:06:34,332 --> 00:06:42,706
Normalment, ningú que vivia al camp, és a
dir, fora de la ciutat, una mica lluny de la

58
00:06:42,706 --> 00:06:47,863
gran ciutat, no volia habitants de la ciutat.

59
00:06:47,863 --> 00:06:57,208
Perquè no estaven adaptats a la feina de la
granja que feien, això és el que ens van dir.

60
00:06:57,208 --> 00:07:03,031
No amb les mateixes paraules, però bé, ja sabies què passava.

61
00:07:03,031 --> 00:07:11,520
Quins records de la guerra, a part del trontar dels canons, a
part del fet que Königsberg – gairebé no el vam veure de

62
00:07:11,520 --> 00:07:19,849
petits perquè anàvem a dormir al vespre – que hi havia
inquietud, ens ho van dir. Vam sentir el trontar dels canons.

63
00:07:19,849 --> 00:07:30,912
Però llavors va sorgir alguna cosa que m'ha acompanyat al
llarg de tota la meva vida, per dir-ho d'alguna manera.

64
00:07:30,912 --> 00:07:39,345
Aquesta inquietud causada per l'escapada no ha
desaparegut simplement; roman en algun lloc.

65
00:07:39,345 --> 00:07:48,440
Així que mai no arribes de veritat.
Sempre et quedes en algun lloc...

66
00:07:48,440 --> 00:07:54,318
Així que casa, casa era una cosa molt
important per a mi i també per als meus dos germans.

67
00:07:54,318 --> 00:07:59,771
Vam continuar parlant de casa durant anys després.

68
00:07:59,771 --> 00:08:08,451
Recordo que, de jove, hauria estat disposat a anar
a la guerra contra els russos per alliberar la

69
00:08:08,451 --> 00:08:14,341
meva pàtria, per dir-ho d'alguna manera, quan era nen.

70
00:08:14,341 --> 00:08:24,648
Ho recordo bé – segurament coneixes l'aixecament hongarès de
1956, quan aproximadament 80.000 hongaresos van perdre la vida.

71
00:08:24,648 --> 00:08:34,646
I tenia 16 anys en aquell moment, i hauria estat
disposat a anar a Hongria per lluitar contra els soviètics.

72
00:08:34,646 --> 00:08:37,854
Així que era una sensació que simplement hi era en aquell moment.

73
00:08:37,854 --> 00:08:44,997
Llavors va passar una altra cosa que em va sorprendre molt.

74
00:08:44,997 --> 00:08:55,939
Vaig veure una pel·lícula sobre els
«nens llop». No sé si l'has vista.

75
00:08:55,939 --> 00:09:09,818
I quan vaig veure aquesta pel·lícula, vaig començar a plorar
fins a un punt que em resultava completament aliè. No ho sabia.

76
00:09:09,818 --> 00:09:15,475
Aquest era un home que plorava, però en realitat jo
plorava tant que les llàgrimes em corrien per la cara.

77
00:09:15,475 --> 00:09:19,552
La meva dona estava completament commocionada: «Què et passa?»

78
00:09:19,552 --> 00:09:22,874
Vaig veure aquí una pel·lícula sobre els nens llop.

79
00:09:22,874 --> 00:09:29,232
I llavors em vaig adonar que dins meu hi
ha alguna cosa que ha estat destruïda.

80
00:09:29,232 --> 00:09:38,075
Aquest patiment, aquestes pors també han estat portats a la
superfície, per dir-ho d'alguna manera, per aquesta pel·lícula.

81
00:09:38,075 --> 00:09:41,825
Era un documental – sobre aquests nens.

82
00:09:41,825 --> 00:09:47,325
Aquests nens van aparèixer, van parlar de si mateixos,
de les seves vides i així successivament, de com estaven.

83
00:09:47,325 --> 00:09:59,794
Vaig conèixer gent que era a Kranz mateix quan els russos
van prendre Kranz, i el que van viure allà va ser terrible.

84
00:09:59,794 --> 00:10:06,802
Els nois – potser de deu o vuit anys, o una mica
més grans – van treure els cossos de les tanques.

85
00:10:06,802 --> 00:10:12,219
Això vol dir que la gent va sortir dels seus
cellers i després no va tenir res a menjar i

86
00:10:12,219 --> 00:10:15,224
es va morir de fred, aferrada a les tanques.

87
00:10:15,224 --> 00:10:21,943
I aquestes persones llavors els van portar
al cementiri, com a joves, per enterrar-los.

88
00:10:21,943 --> 00:10:24,591
També sé de violacions, per exemple.

89
00:10:24,591 --> 00:10:29,913
Jo tenia... Teníem una infermera de la Creu
Roja... – però tot això va passar després de la

90
00:10:29,913 --> 00:10:33,379
guerra, vull dir, les experiències de la gent.

91
00:10:33,379 --> 00:10:43,497
Tanmateix, cal dir també que hi havia un
desig de justícia, i que el nachalnik rus o

92
00:10:43,497 --> 00:10:49,732
l'alcalde era força amable amb els nens alemanys.

93
00:10:49,732 --> 00:10:59,716
No podia fer gaire. La gent passava gana, moria
simplement perquè no tenia res per menjar, i es gelava de fred.

94
00:11:01,440 --> 00:11:08,466
Només puc dir el que va passar a Kranz
basant-me en el que vaig sentir després.

95
00:11:08,466 --> 00:11:18,747
Així que milers i milers
d'habitants han estat assassinats i violats.

96
00:11:18,747 --> 00:11:24,161
Sé una història, per exemple – si
t'interessa, vull dir, no ho sé?

97
00:11:24,161 --> 00:11:34,990
Una dona molt embarassada va ser simplement arrossegada fora
de l'habitació i tirada per les escales pels soldats russos.

98
00:11:34,990 --> 00:11:45,482
O un noi d'uns 15 o 16 anys, sobre l'estómac del qual un
soldat rus va ballar fins que li van sortir els intestins.

99
00:11:47,161 --> 00:11:53,848
Però jo no ho he experimentat personalment, ho sé
per gent que ho ha experimentat i m'ho ha explicat.

100
00:11:53,848 --> 00:11:58,976
Cap al final de la guerra, érem al camp.

101
00:11:58,976 --> 00:12:09,901
I una ampliació tan precària i força mal
dissenyada: dotze metres quadrats per a quatre

102
00:12:09,901 --> 00:12:17,951
persones, és a dir, tres nens i la seva mare.

103
00:12:17,951 --> 00:12:28,352
I això era... La granja era a la carretera,
baixava per una pendent i nosaltres érem allà dalt.

104
00:12:28,352 --> 00:12:35,880
I aquesta habitació on vivíem era una ampliació.

105
00:12:35,880 --> 00:12:42,955
I enrere, sortint de la granja i cap al verger.

106
00:12:42,955 --> 00:12:49,786
I també hi havia un camí estret, però no
estava pavimentat ni res. Justament així...

107
00:12:49,786 --> 00:12:55,300
I allà érem, pràcticament completament aïllats.

108
00:12:55,300 --> 00:13:01,609
Així que ningú no sortia a passejar – excepte potser
durant el dia, ja que tampoc no tenien temps per a

109
00:13:01,609 --> 00:13:05,647
això – tret que fos algú que no havia de treballar.

110
00:13:05,647 --> 00:13:14,120
I al final de la guerra, va
arribar tot un batalló de les Waffen-SS.

111
00:13:14,120 --> 00:13:23,668
No sé si això et diu res. Era una unitat
especial que també tenia tasques especials.

112
00:13:23,668 --> 00:13:37,905
He de dir que no eren gaire públics; no
sabies què tramaven. Però eren temuts.

113
00:13:37,905 --> 00:13:48,961
I la gent estava escampada per tot el poble, allotjada
en algun tipus d'allotjament, no sé on. No hi vaig anar.

114
00:13:48,961 --> 00:14:02,160
Però després de viure fora de la granja, que era només
aquella casa antiga que hi havia, no era més que una ampliació.

115
00:14:02,160 --> 00:14:09,263
I vam haver de fer tot el voltant del verger
i després entrar al pati per anar al lavabo.

116
00:14:09,263 --> 00:14:15,312
Era només una de senzilla, un vàter de fossa, podríem dir.

117
00:14:15,312 --> 00:14:24,899
I després hi havia soldats allà, i un d'ells de
sobte em va agafar pel canell perquè necessitava

118
00:14:24,899 --> 00:14:31,420
anar al lavabo i va intentar arrossegar-me al graner.

119
00:14:31,420 --> 00:14:35,919
I d'alguna manera tenia la sensació
que no tenia bones intencions envers tu.

120
00:14:35,919 --> 00:14:42,464
I vaig cridar de manera assassina, cosa que
no és la meva manera habitual d'expressar-me.

121
00:14:42,464 --> 00:14:51,261
I llavors, gràcies a Déu, una de les filles
del pagès va aparèixer i immediatament es va

122
00:14:51,261 --> 00:14:56,061
llançar sobre ell – era una noia forta – i va dir:

123
00:14:56,061 --> 00:15:03,120
Deixa anar aquell nen! Ara mateix! Si
no, reuniré tothom i t'ho penediràs!

124
00:15:03,120 --> 00:15:12,873
I probablement estava tan sorprès, no ho sé, en fi, em va deixar
anar de debò, ella em va agafar i em va portar a la meva mare.

125
00:15:12,873 --> 00:15:18,365
I sí, simplement m'ho vaig perdre.

126
00:15:20,833 --> 00:15:30,891
I això em va tornar a passar més
tard, quan algú altre em va protegir.

127
00:15:30,891 --> 00:15:34,988
I va ser quan tornàvem a Munic un altre cop.

128
00:15:34,988 --> 00:15:41,305
I sempre era així que no hi havia electricitat.

129
00:15:41,305 --> 00:15:48,188
Així que quan entraves en un edifici a
l'hivern, cap al vespre, no hi veies res.

130
00:15:48,188 --> 00:15:54,083
Així que només coneixies el camí
perquè feia temps que vivies allà.

131
00:15:54,083 --> 00:16:02,513
I jo només volia entrar a la casa, i mai no estava tancada perquè
això no era possible; ningú tenia la clau de la planta baixa...

132
00:16:02,513 --> 00:16:09,612
I ell estava a la porta de la casa on volia entrar.

133
00:16:09,612 --> 00:16:14,138
I després va intentar arrossegar-me dins.

134
00:16:14,138 --> 00:16:21,534
Vaig cridar terriblement de nou, i llavors,
per sort, va sortir de la casa veïna un jove

135
00:16:21,534 --> 00:16:26,161
que coneixia; era una mica més gran que jo.

136
00:16:26,161 --> 00:16:34,154
I ell també el coneixia, i de seguida
s'acostà a mi, retirà la mà i digué:

137
00:16:34,154 --> 00:16:40,217
I si tornes a tocar aquella noia, que és la
meva nòvia, et fotré una pallissa de mort!

138
00:16:40,217 --> 00:16:46,784
I després va desaparèixer sense deixar cap rastre. Gràcies a Déu!

139
00:16:46,784 --> 00:16:57,849
Així que el meu pare va tornar, i jo vaig ser
el primer a veure'l – completament esquelètic.

140
00:16:57,849 --> 00:17:06,376
Probablement, no ho sé del cert, mai no en va dir res,
va escapar dels aiguamolls del Rin, així que deu haver

141
00:17:06,376 --> 00:17:13,025
tingut l'oportunitat. Estava completament esquelètic.

142
00:17:13,025 --> 00:17:25,521
I de fet va parlar molt poc sobre el que
havia experimentat i sobre l'època nazi.

143
00:17:25,521 --> 00:17:33,787
Els qui van tornar de la guerra eren ferits o
traumatitzats, bàsicament gairebé tots, tret que

144
00:17:33,787 --> 00:17:41,388
tinguessin algun tipus de feina especial que jo no conec.

145
00:17:41,388 --> 00:17:56,286
Un amic d'infantesa de la meva mare ens va visitar una vegada.
L'havien pres com a presoner a França i ens va dir que els

146
00:17:56,286 --> 00:18:12,674
presoners que hi havia allà – crec que era en algun lloc
prop del Mediterrani – estaven retinguts en un camp de presons.

147
00:18:12,674 --> 00:18:19,248
I després, cada dia, en lloc de menjar, els
donaven sopa de cogombre, i aleshores

148
00:18:19,248 --> 00:18:27,021
aproximadament la meitat del campament va patir disenteria .

149
00:18:27,021 --> 00:18:34,021
I després van morir mica a mica,
lògicament, perquè ningú no ho pot suportar.

150
00:18:35,700 --> 00:18:38,820
També era una manera d'alliberar-se de la gent.

151
00:18:38,820 --> 00:18:50,458
No parlava gaire de si mateix, però va morir un any
després de visitar-nos. Tot i això, no sé de què va morir.

152
00:18:50,458 --> 00:18:55,575
Però com he dit, tots estaven malalts, tots ells.

153
00:18:55,575 --> 00:19:03,560
Perquè no sobreviuràs amb aquesta 'dieta', entre cometes.

154
00:19:06,146 --> 00:19:18,107
Llavors probablement tampoc podia tolerar el menjar que tenia quan
era a casa amb la seva dona, encara que no en tingués gaire.

155
00:19:18,107 --> 00:19:24,794
I no sé com era aleshores, si es va tenir en compte
que havien estat en captivitat durant molt de

156
00:19:24,794 --> 00:19:29,091
temps, si potser se'ls van donar més vals de menjar o...

157
00:19:29,091 --> 00:19:34,747
No en tinc ni idea, no sabia res
d'això i tampoc no n'he sentit res.

158
00:19:34,747 --> 00:19:41,365
Però normalment, tots haurien hagut de
ser examinats en hospitals. Es va fer això?

159
00:19:41,365 --> 00:19:51,794
No crec que tinguessin els materials, la gent
ni l'equipament; tot era un estat d'emergència.

160
00:19:51,794 --> 00:19:59,405
Hi ha una història sobre això. La meva
germana gran – un home va venir a casa nostra, va

161
00:19:59,405 --> 00:20:04,884
trucar a la porta i va preguntar: «Teniu pa?»

162
00:20:06,591 --> 00:20:12,460
I llavors la meva mare va dir: «No, no tenim
pa.» Nosaltres mateixos necessitàvem el pa.

163
00:20:12,460 --> 00:20:18,316
I llavors la meva germana gran va cridar i va dir:
«Mama, no pots deixar marxar aquest home així com així.»

164
00:20:18,316 --> 00:20:26,747
I llavors la meva mare va cedir i li va donar
al home un pa. Així eren les coses aleshores.

165
00:20:29,740 --> 00:20:33,865
I la meva mare ho va fer tan bé com va poder.

166
00:20:33,865 --> 00:20:39,000
I vam haver de veure per nosaltres
mateixos com podíem aconseguir menjar.

167
00:20:39,000 --> 00:20:47,294
Aleshores, els meus pares van rebre un terreny de jardí per part
de l'Ajuntament d'Alfeld, que havien de cultivar ells mateixos.

168
00:20:47,294 --> 00:20:49,943
Després vam anar amb la nostra mare al camp a replegar .

169
00:20:49,943 --> 00:20:56,936
I també vam robar remolatxes i, és clar, vam haver de vigilar
que els guàrdies del camp, que anaven armats, no ens agafessin.

170
00:20:56,936 --> 00:21:02,474
És clar que no ens haurien disparat, això està
perfectament clar, però ens haurien fet fora.

171
00:21:02,474 --> 00:21:06,720
Robar remolatxes per fer-ne xarop.

172
00:21:06,720 --> 00:21:11,896
El meu pare va escriure al seu diari que tots estàvem desnutrits.

173
00:21:11,896 --> 00:21:22,023
Estàvem tan desnutrits que també vam desenvolupar
malalties intestinals: cucs rodons i així successivament.

174
00:21:22,023 --> 00:21:30,765
I després jo mateix vaig haver d'anar a
Kleinwalsertal, a Àustria, per recuperar-me perquè havia

175
00:21:30,765 --> 00:21:37,600
contraït la tuberculosi, concretament la tuberculosi hilar.

176
00:21:39,101 --> 00:21:52,021
Així era. Sobretot, recordo molt
clarament l'anomenat pa de blat de moro.

177
00:21:52,021 --> 00:21:53,968
No sé si n'has sentit a parlar mai.

178
00:21:53,968 --> 00:21:57,840
Així que, en lloc de blat, hi havia blat de moro dels americans.

179
00:21:57,840 --> 00:22:01,446
No tenia bon gust gens, no ens va agradar.

180
00:22:01,446 --> 00:22:06,124
Durant el primer o el segon any, només havies de suportar-ho.

181
00:22:06,124 --> 00:22:09,007
Tampoc no hi havia mantega, això està
perfectament clar, hi havia margarina.

182
00:22:09,007 --> 00:22:12,390
Tampoc no hi havia mel, hi havia mel artificial.

183
00:22:12,390 --> 00:22:17,866
Estàvem envoltats d'edificis d'apartaments i ruïnes.

184
00:22:17,866 --> 00:22:23,385
A Essen, per exemple, de petits solíem fer saltar pedres.

185
00:22:23,385 --> 00:22:26,424
No sé si estàs familiaritzat amb aquest terme.

186
00:22:26,424 --> 00:22:30,571
Així doncs, recull maons dels enderrocs,
treballa'ls amb un martell i així successivament.

187
00:22:30,571 --> 00:22:47,201
O, per exemple, recollir ferralla per comprar llet amb
els diners que guanyava. Ho feia quan era nen, és clar.

188
00:22:47,201 --> 00:22:51,859
Per ajudar a sostenir la família, si ho desitges.

189
00:22:51,859 --> 00:23:02,780
Així era. Fins i tot vam arribar a trencar amb martell les
canonades de baixada de les canaletes de pluja per accedir al

190
00:23:02,780 --> 00:23:10,585
ferro colat, perquè el ferro colat era especialment valuós.

191
00:23:10,585 --> 00:23:21,495
Al començament de la guerra, ens van
donar vals de menjar – així s'anomenaven.

192
00:23:21,495 --> 00:23:32,836
I per a tothom de la família – els nens menors de sis anys
en van rebre més, els nadons una mica més i també alguna altra

193
00:23:32,836 --> 00:23:39,960
cosa – però si això era menjar per a nadons, no ho puc dir.

194
00:23:41,882 --> 00:23:50,023
Sí, i els adults, bé, era realment
espartà. Mai no n'hi havia prou per saciar-te.

195
00:23:50,023 --> 00:23:56,163
Les patates només estaven
disponibles si algú en algun lloc les venia.

196
00:23:56,163 --> 00:24:05,069
Mai no vas estar segur d'on anar per aconseguir el que
necessitaves. Almenys, això era així mentre érem a Munic.

197
00:24:05,069 --> 00:24:12,148
A la campinya també era igual de
difícil. Els pagesos no volien donar res.

198
00:24:12,148 --> 00:24:20,216
Així que tenies algunes coses per intercanviar
que els agradaven, i et van donar alguna cosa a

199
00:24:20,216 --> 00:24:25,460
canvi, però la següent vegada ja no et quedava res.

200
00:24:25,460 --> 00:24:30,632
Perquè en algun moment, tots els
subministraments s'hauran acabat.

201
00:24:34,296 --> 00:24:39,633
Bé, sé com és la fam – i com se sent...

202
00:24:39,633 --> 00:24:41,484
Ho puc confirmar sens dubte.

203
00:24:41,484 --> 00:24:48,726
Aleshores el meu pare va haver de
vetllar perquè la família sobrevisqués.

204
00:24:48,726 --> 00:25:04,819
I després va espiar per als americans i els britànics a
l'Orient. Això li va proporcionar diners per a la seva família.

205
00:25:04,819 --> 00:25:13,522
Això és evident pel seu diari i per com de difícil li va ser.

206
00:25:13,522 --> 00:25:18,044
No podia viatjar en cotxe, havia de creuar
la frontera i tot això, i després d'alguna

207
00:25:18,044 --> 00:25:20,516
manera passar la nit a les estacions de tren.

208
00:25:20,516 --> 00:25:24,351
Així que no havia estat tan fàcil per a ell.

209
00:25:24,351 --> 00:25:30,468
Més tard va tenir una oficina a Munic i també a Berlín.

210
00:25:30,468 --> 00:25:40,749
Per tant, els Aliats van quedar molt
impressionats pels seus informes: era un molt bon escriptor.

211
00:25:42,726 --> 00:25:44,920
I les violacions sempre es denunciaven.

212
00:25:44,920 --> 00:25:48,860
I també vam conèixer les persones amb qui vivíem.

213
00:25:48,860 --> 00:25:54,890
Per exemple, a Essen, al bloc
d'apartaments on més tard ens van allotjar.

214
00:25:54,890 --> 00:25:59,799
Els meus pares es van traslladar llavors a Essen
perquè el meu pare havia assumit el departament

215
00:25:59,799 --> 00:26:05,024
editorial de l'empresa del diari "Neue Ruhrzeitung" allà.

216
00:26:05,024 --> 00:26:13,680
Nosaltres, els nens, ho sabíem, ho sabíem. I els
rostres de les dones mai més no havien estat feliços.

217
00:26:13,680 --> 00:26:21,000
Això va deixar una impressió duradora. Una de
les nostres ties va ser deportada a Sibèria.

218
00:26:21,000 --> 00:26:30,884
Dozens of German youths died in her
arms. She also wrote poems about it.

219
00:26:30,884 --> 00:26:36,657
Tots miren cap a l'oest, va dir ella.

220
00:26:36,657 --> 00:26:42,680
Sempre havien volgut mirar cap a
l'oest, on es pon el sol, on és Alemanya.

221
00:26:47,944 --> 00:26:53,705
La vida amb els russos era increïblement dura.

222
00:26:53,705 --> 00:27:05,221
Aquest període de postguerra va ser, diguem-ne, que
nosaltres, com a refugiats de l'Est, no vam ser particularment,

223
00:27:05,221 --> 00:27:12,223
diguem-ne, benvinguts per la població local. Això no va passar.

224
00:27:12,223 --> 00:27:16,024
Vam haver de compartir les
nostres coses amb els habitants locals.

225
00:27:16,024 --> 00:27:21,169
Compartir espai de vida, compartir roba,
compartir menjar, i així successivament.

226
00:27:21,169 --> 00:27:28,631
Una de les pitjors situacions va ser aquest
búnquer, aquest refugi antiaeri a Nockherberg.

227
00:27:28,631 --> 00:27:35,874
Un celler voltat excavat a la muntanya,
construït per emmagatzemar begudes,

228
00:27:35,874 --> 00:27:42,047
principalment vi en el passat i, més endavant, cervesa.

229
00:27:42,047 --> 00:27:53,708
I hi havia una alarma i – tot plegat ja era bastant a prop, ho
sabies – i després nosaltres, la meva àvia i

230
00:27:53,708 --> 00:28:05,938
jo, només érem dos, vam entrar-hi i després hi
havia, segons vaig saber més tard, 3.000 persones.

231
00:28:05,938 --> 00:28:17,100
I quan l'alarma va acabar, la gent es
va precipitar cap a la sortida en pànic.

232
00:28:17,100 --> 00:28:27,243
I hi ha unes deu o més persones, no ho sé
exactament, que han estat trepitjades – literalment...

233
00:28:27,243 --> 00:28:34,079
I això va ser terrible, és clar! Només en vam saber després.

234
00:28:36,180 --> 00:28:44,987
I l'aire allà dins era tan dolent que algunes persones es van
desplomar de manera natural, no gaire lluny del terra, així que

235
00:28:44,987 --> 00:28:51,751
els altres es van apartar una mica i després van
caure a terra i llavors no només els vas passar

236
00:28:51,751 --> 00:28:56,071
per sobre, sinó que probablement els vas trepitjar.

237
00:28:56,071 --> 00:28:59,500
No m'imagino que pugui ser d'una altra manera.

238
00:29:01,375 --> 00:29:09,430
Sí, aquests no són esdeveniments agradables, quan
tenies aquella edat, jo només tenia onze anys...

239
00:29:09,430 --> 00:29:13,937
Crec que va ser el 1943 quan realment va enlairar-se.

240
00:29:13,937 --> 00:29:22,609
Aleshores es van llançar bombes de fòsfor, que
van esclatar en tocar el terra, alliberant tot

241
00:29:22,609 --> 00:29:27,477
el fòsfor, que es va incendiar immediatament.

242
00:29:27,477 --> 00:29:37,289
I llavors tot el carrer on vivíem estava en
flames, i les flames ja s'alçaven ben alt.

243
00:29:37,289 --> 00:29:47,744
Així que tothom, el meu germà gran, la meva mare i jo, vam haver
d'estar a les finestres i apagar els marcs, perquè si les

244
00:29:47,744 --> 00:29:58,094
flames els haguessin arribat, s'haurien cremat i els
vidres s'haurien fet miques, i aleshores no hauria quedat res.

245
00:29:58,094 --> 00:30:05,555
I això ja no és especialment agradable,
perquè no es podien aconseguir finestres.

246
00:30:05,555 --> 00:30:14,155
Això era pràcticament tot el que necessitaves. Si no rebies res
de ningú o no tenies cap familiar que tingués aquestes coses,

247
00:30:14,155 --> 00:30:20,278
aleshores sí, només havies de conformar-te amb
el que tenies, tant si tenies vidres a les

248
00:30:20,278 --> 00:30:25,024
finestres com si no a l'hivern, no importava...

249
00:30:25,024 --> 00:30:32,771
Fins i tot després de la guerra, vivíem en un
pis sense vidres de finestra perquè no se'n podia

250
00:30:32,771 --> 00:30:36,760
aconseguir cap. I no hi havia vidres de finestra.

251
00:30:36,760 --> 00:30:47,036
Bé, crec que els van vendre al mercat negre, però a la vida real
no podies aconseguir cap disc que algú hagués comprat enlloc.

252
00:30:47,036 --> 00:30:52,532
I vas tenir la impressió durant la guerra
que la guerra tenia en compte els nens?

253
00:30:55,586 --> 00:30:57,461
No vaig tenir aquesta impressió.

254
00:30:57,461 --> 00:31:07,784
Perquè quan encara érem al camp havíem de
desenterrar patates i remolatxes perquè tots els

255
00:31:07,784 --> 00:31:15,352
refugiats que venien de l'est poguessin menjar.

256
00:31:15,352 --> 00:31:21,140
I llavors els avions van començar a disparar
contra nosaltres. Volaven tan baixos que es podien

257
00:31:21,140 --> 00:31:27,281
veure els caps dels homes a la cabina de comandament.

258
00:31:27,281 --> 00:31:36,539
No ens apuntaven directament, però de petit
no ho saps. Només penses: vol disparar-me.

259
00:31:36,539 --> 00:31:41,664
Corria per salvar-me la vida, així
que vaig pensar que no ho aconseguiria.

260
00:31:44,380 --> 00:31:52,656
I un cop, durant la guerra, vaig haver d'anar al dentista.

261
00:31:52,656 --> 00:31:59,125
Fins al següent poble, no hauria pogut
caminar tant perquè feia molta calor.

262
00:31:59,125 --> 00:32:06,133
Feia força calor a l'estiu i, com ja he
dit abans, 30 graus no era res d'estrany.

263
00:32:08,305 --> 00:32:13,187
Em van haver d'arrencar una dent.
I després vaig tornar a pedalar.

264
00:32:13,187 --> 00:32:17,125
Teníem una altra bicicleta, però més tard ens la van robar.

265
00:32:17,125 --> 00:32:22,625
I després en va baixar un altre amb l'avió.

266
00:32:22,625 --> 00:32:28,435
Les panotxes de blat de moro eren força altes,
així que vaig entrar al camp, em vaig llançar

267
00:32:28,435 --> 00:32:33,297
sobre elles i simplement vaig llençar la bicicleta.

268
00:32:33,297 --> 00:32:36,992
I després em va tornar a disparar.

269
00:32:36,992 --> 00:32:49,885
I va passar una tercera vegada, quan hi havia molta gent allà
perquè era la collita dels pals de llúpol, on es recullen els

270
00:32:49,885 --> 00:32:58,094
conys de llúpol, que és el que necessites per elaborar cervesa.

271
00:33:00,773 --> 00:33:07,020
I llavors van arribar els avions. I així era:
aquest camp de llúpol era força a prop del bosc.

272
00:33:07,020 --> 00:33:11,211
I com més lluny estaves del bosc, més temps havies de córrer.

273
00:33:11,211 --> 00:33:16,422
S'han tornat a caure, pensava que anaven a petar.

274
00:33:16,422 --> 00:33:24,836
Perquè aleshores els llúpols, tot és
completament diferent avui, s'havien de penjar amb fils.

275
00:33:24,836 --> 00:33:30,500
I aquests pals que subjectaven
aquests cables al seu lloc eren força alts.

276
00:33:30,500 --> 00:33:38,024
I després que els avions havien baixat tant que ja
es podien veure els caps dels membres de la

277
00:33:38,024 --> 00:33:43,161
tripulació a dins, vam pensar, Déu meu, no cauran allà baix.

278
00:33:43,161 --> 00:33:47,020
Així que vam córrer com bojos, tots intentant entrar al bosc.

279
00:33:47,020 --> 00:33:51,686
I després simplement van pujar i baixar, anar i tornar.

280
00:33:51,686 --> 00:33:55,359
Estàvem tan espantats, era una bogeria!

281
00:33:57,297 --> 00:34:04,195
Mai més no vull experimentar res semblant!
Per tant, espero que no torni a passar mai més.

282
00:34:04,195 --> 00:34:11,392
Avui tenen altres armes i coses així.
Però aquella va ser una cosa terrible.

283
00:34:11,392 --> 00:34:19,250
Com a estudiant jove de teologia, també vaig
visitar un orfenat; havíem de visitar un orfenat.

284
00:34:19,250 --> 00:34:23,015
Havia estat amb un grup d'estudiants de teologia.

285
00:34:23,015 --> 00:34:32,934
I vam escoltar-ho tot i tot plegat, vam tornar a
casa, i llavors va aparèixer un nen petit, potser de

286
00:34:32,934 --> 00:34:37,900
vuit o nou anys, em va abraçar i em va dir «Papà».

287
00:34:37,900 --> 00:34:46,101
I això em va travessar el cor com
una ganivet! Ni t'ho pots imaginar.

288
00:34:46,101 --> 00:34:56,758
I en aquell moment vaig dir que quan em casés
adoptaria dos fills. I això és el que vaig fer.

289
00:34:56,758 --> 00:35:06,959
Només perquè ho sàpigues, aquella tristesa que sents quan
jugues amb nens a l'aire lliure, a Alfeld per exemple, o

290
00:35:06,959 --> 00:35:13,305
fins i tot a Essen, i no tenen pares, hi falta alguna cosa!

291
00:35:13,305 --> 00:35:20,392
Les mares no poden compensar això; ho van fer de manera natural,
és clar, això queda perfectament clar, però és molt important.

292
00:35:20,392 --> 00:35:26,742
I aquest dolor em va commoure molt, molt
profundament, com també l'abraçada posterior.

293
00:35:26,742 --> 00:35:33,992
Les parcel·les plenes de runa. La pudor, per exemple.

294
00:35:33,992 --> 00:35:50,461
Recordo que quan vam marxar de Kranz, primer érem a Alfeld, oi?,
i després vaig haver d'anar a Hannover per a una radiografia.

295
00:35:50,461 --> 00:35:57,422
I allà vaig veure una ciutat en ruïnes. Va ser un xoc per a mi.

296
00:35:57,422 --> 00:36:04,316
Ni t'ho pots imaginar. Aquestes són les meves experiències.

297
00:36:04,316 --> 00:36:08,305
I els coixos als carrers, sí, sens dubte.

298
00:36:08,305 --> 00:36:15,008
Però això era diferent. Així que ens
havíem defensat pel que fa als invàlids.

299
00:36:15,008 --> 00:36:24,928
Per això va perdre el braç, per això va perdre la cama, per
això es va convertir en pintor de boca o en pintor amb els peus.

300
00:36:27,219 --> 00:36:31,687
Vam respectar aquelles persones.

301
00:36:31,687 --> 00:36:39,580
Així que aquesta sensació que tot
el teixit social s'està desfent.

302
00:36:41,280 --> 00:36:48,828
Després de la Primera Guerra Mundial, també vam tenir
aquells deu anys, la República de Weimar, com sabeu, quan la

303
00:36:48,828 --> 00:36:54,304
gent era explotada i va començar tot aquest declivi moral.

304
00:36:54,304 --> 00:37:01,367
És clar que això també existia després de la Segona Guerra
Mundial en cert sentit, però no tan intensament, al meu parer.

305
00:37:01,367 --> 00:37:06,961
No podria viure a prop de l'aeroport, em posaria nerviosa.

306
00:37:06,961 --> 00:37:11,773
No només el soroll, sinó que també tornen els records.

307
00:37:14,354 --> 00:37:25,812
I aquells eren records terribles. Així que després de la
guerra, hi va haver diversos anys en què era present cada nit.

308
00:37:28,156 --> 00:37:33,320
Afortunadament, això ha desaparegut una mica amb el temps.

309
00:37:33,320 --> 00:37:41,112
Però quan sento molts avions motoritzats, cosa que de
vegades passa en certs moments, i quan només volen per fer

310
00:37:41,112 --> 00:37:47,064
publicitat o alguna cosa així, ho trobo extremadament sospitós.

311
00:37:49,211 --> 00:37:56,977
No m'agrada això. Em recorda aquells
temps, i no van ser gens agradables.

312
00:37:56,977 --> 00:38:03,604
I va ser just quan van caure les primeres bombes
incendiàries de fòsfor, que van aterrar directament en un

313
00:38:03,604 --> 00:38:07,383
magatzem de carbó. Això va ser doblement dolent, és clar.

314
00:38:07,383 --> 00:38:15,308
I la casa de l'altra banda, bé, el carrer no era
gaire ample, i, és clar, les flames – el fòsfor –

315
00:38:15,308 --> 00:38:19,780
s'hi van estendre i llavors tota la casa es va cremar.

316
00:38:19,780 --> 00:38:23,601
I és allà on van morir les persones. Això és tot...

317
00:38:23,601 --> 00:38:26,562
Sí, i després només els poses al celler del carbó.

318
00:38:26,562 --> 00:38:37,352
I volíem aconseguir alguna cosa per escalfar el lloc, perquè no
era exactament – era tardor, però tot i així ja feia força fred.

319
00:38:37,352 --> 00:38:47,383
I els nens van anar allà i ho volien, no era
gaire lluny, i cadascun tenia un cubell a la mà.

320
00:38:47,383 --> 00:38:54,523
I llavors ens vam quedar allà sense saber què dir.

321
00:38:54,523 --> 00:39:01,888
No vam plorar, però va ser un veritable xoc!

322
00:39:01,888 --> 00:39:06,854
I què diríeu als joves o als responsables de prendre decisions
actuals, basant-vos en la vostra experiència, que

323
00:39:06,854 --> 00:39:12,081
haurien de tenir en compte abans de començar a fer
publicitat intensiva i a armar-se de nou per a la guerra?

324
00:39:12,081 --> 00:39:20,015
Simplement aconsellaria a tothom que no
s'involucri en la guerra si és possible.

325
00:39:20,015 --> 00:39:29,281
No es pot descriure una cosa així. Et puc
explicar-ho, però no pots saber què se sent ni pel

326
00:39:29,281 --> 00:39:34,352
que has de passar, ni tan sols si sobreviuràs.

327
00:39:34,352 --> 00:39:45,953
Quan encara érem a Munic, havíem de baixar al
celler cada nit perquè les bombes caien constantment.

328
00:39:45,953 --> 00:39:51,250
Així que mai no vas tenir cap nit en què
poguessis dormir tota la nit quan eres nen.

329
00:39:51,250 --> 00:39:53,828
Això és realment dramàtic, no t'ho pots imaginar.

330
00:39:53,828 --> 00:40:03,258
I aquells que són al camp, que pràcticament no tenen
cap oportunitat de dir: «Això no em conven, me'n vaig.»

331
00:40:03,258 --> 00:40:08,919
Això és impossible! Els dispararan. Això era força normal...

332
00:40:08,919 --> 00:40:14,273
Només puc dir una cosa més, ja que estic parlant de disparar.

333
00:40:14,273 --> 00:40:26,490
Després de la guerra, és a dir, al final de la guerra, quan ja
era cent per cent segur que aquesta guerra estava definitivament

334
00:40:26,490 --> 00:40:37,359
perduda i que no hi havia res més a guanyar, van concentrar tots
els ancians, és a dir, els de 60 anys o més, que

335
00:40:37,359 --> 00:40:47,945
Hitler considerava vells, i els joves de 14
anys o més per al "Volkssturm" (tempesta popular).

336
00:40:47,945 --> 00:40:55,695
I després encara havien d'intentar
aturar l'«enemic» – entre cometes.

337
00:40:55,695 --> 00:41:06,443
Es pot imaginar com se sent un noi de 14 anys quan està
equipat amb un fusell per defensar la seva anomenada pàtria.

338
00:41:06,443 --> 00:41:10,930
I els seixantanyos tampoc no estaven precisament en plena forma.

339
00:41:10,930 --> 00:41:24,438
I aleshores, al final de la guerra, quan els
americans ja havien entrat al nostre país, era així: s'havien

340
00:41:24,438 --> 00:41:31,648
adonat abans que alguns nois de 14 anys volien fugir.

341
00:41:31,648 --> 00:41:38,469
No volien enfrontar-se a ningú més,
tenien por i volien tornar a casa.

342
00:41:38,469 --> 00:41:49,344
Els van atrapar i els van penjar de
l'arbre més proper... No podria ser més brutal!

343
00:41:49,344 --> 00:41:54,609
Vaig parlar amb dos oficials, oficials d'alt rang.

344
00:41:54,609 --> 00:41:59,698
Vaig visitar un d'ells al seu quarter. Els vaig dir això:

345
00:41:59,698 --> 00:42:09,193
No heu de deixar marxar els vostres
reclutes per a missions a l'estranger!

346
00:42:09,193 --> 00:42:11,734
Mantingueu-los a casa! Digueu-los que es quedin a casa!

347
00:42:11,734 --> 00:42:20,719
De totes maneres, és voluntari. Ho van entendre.

348
00:42:20,719 --> 00:42:31,233
I quan veus totes les lesions traumàtiques que han patit aquests
soldats, ara ferits a l'Afganistan i en altres llocs, podries

349
00:42:31,233 --> 00:42:36,800
dir: «Nois, només us ho podeu atribuir a vosaltres mateixos!»

350
00:42:36,800 --> 00:42:46,439
Cal preguntar-se: quin és el motiu
d'aquests nois? Hi ha tres motius.

351
00:42:46,439 --> 00:42:51,727
Hi ha un idealisme juvenil que és innat.

352
00:42:51,727 --> 00:42:58,453
Però aquesta persona jove és després desviada. Creu
que està fent alguna cosa bona, però no ho és gens!

353
00:42:58,453 --> 00:43:02,148
La guerra a l'Afganistan també ho ha demostrat.

354
00:43:02,148 --> 00:43:09,953
Després hi ha el jove que de totes maneres no li
importa res, que no està interessat en res de tot això.

355
00:43:09,953 --> 00:43:14,703
I després hi ha aquells que ho fan per set d'aventura.

356
00:43:14,703 --> 00:43:20,080
Així que s'asseu al seu vehicle blindat o sosté
una arma a la mà i se sent poderós – un senyor de

357
00:43:20,080 --> 00:43:23,755
la vida i de la mort. Això també és una seducció!

358
00:43:23,755 --> 00:43:29,574
I després hi ha l'altra persona jove que es
diu a si mateixa: bé, si m'incorporo ara a

359
00:43:29,574 --> 00:43:33,523
l'Exèrcit Britànic, no hauré de preocupar-me.

360
00:43:33,523 --> 00:43:39,445
Tinc una feina permanent, rebo el meu sou i,
finalment, rebré la meva pensió. Això és tot.

361
00:43:39,445 --> 00:43:47,840
No s'ha de subestimar el fet que la guerra pot ser
mortal en qualsevol moment per a aquells que hi participen!

362
00:43:47,840 --> 00:43:58,236
Els qui es lliguen voluntàriament a la guerra sens dubte no
estaran a la rereguarda de les tropes, sinó que seran enviats

363
00:43:58,236 --> 00:44:05,531
a la línia de front. I això sempre posa en perill la vida!

364
00:44:05,531 --> 00:44:16,569
No és divertit, no té res a veure amb cap pel·lícula ni amb cap
altra cosa que puguis llegir enlloc per diversió o alguna cosa.

365
00:44:16,569 --> 00:44:24,773
La guerra és una cosa molt dura i,
com he dit, que posa en perill la vida.

366
00:44:24,773 --> 00:44:35,230
No puc recomanar a ningú que hi vagi – i «defensar la pàtria»,
com diu el refrany – també es pot pensar una mica egoistament.

367
00:44:35,230 --> 00:44:50,157
Em resulta clar que la guerra té un efecte durador
en les generacions. La guerra mai no et deixa anar.

368
00:44:50,157 --> 00:45:03,164
Encara que ja estiguis establert, tens una casa i
un jardí que els meus pares havien construït a Bonn.

369
00:45:03,164 --> 00:45:09,711
No et deixarà anar. Segueixes
tornant-hi, això és perfectament clar.

370
00:45:12,281 --> 00:45:19,653
I si algú pensa que n'hi ha informes
sobre això, n'he sentit alguns de la gent.

371
00:45:19,653 --> 00:45:29,091
També tinc un arxiu a casa – la
traumatització dels soldats de les Forces Armades

372
00:45:29,091 --> 00:45:35,608
Alemanyes a l'Afganistan. No en poden fer front.

373
00:45:35,608 --> 00:45:51,000
En primer lloc, a causa de les seves lesions, però també
perquè no hi ha ningú que els honori per haver arriscat

374
00:45:51,000 --> 00:46:01,578
la seva vida. Per a què? Quin sentit té aquesta ximpleria?

375
00:46:01,578 --> 00:46:12,896
Així doncs, així és com funciona, i també és molt important
que els joves sàpiguen: hi ha francotiradors, i estan entrenats.

376
00:46:12,896 --> 00:46:19,537
Els soldats són justament això, soldats
ordinaris, i també formen part d'un exèrcit.

377
00:46:19,537 --> 00:46:32,414
Tots els francotiradors, tots els francotiradors, quan
tornen a casa, no poden suportar el fet que han matat gent.

378
00:46:32,414 --> 00:46:40,171
Perquè a la nit, en els seus somnis,
les cares tornen i no se'n poden desfer.

379
00:46:40,171 --> 00:46:54,872
El resultat és alcohol, drogues psicotròpiques
o suïcidi. I això s'aplica a tota la guerra.

380
00:46:54,872 --> 00:47:03,480
Però fins i tot aquells que... – inclosos els francotiradors
alemanys, els francotiradors americans – els

381
00:47:03,480 --> 00:47:15,227
francotiradors alemanys que havien defensat la seva pàtria i
l'havien defensat bé, no ho van poder suportar. Això està clar.

382
00:47:19,016 --> 00:47:21,406
Tampoc no podran acabar les altres coses.

383
00:47:21,406 --> 00:47:29,443
Quan veus un camarada cremat fins a morir dins d'un tanc
i coses per l'estil, totes aquestes imatges terribles

384
00:47:29,443 --> 00:47:34,297
romanen amb els joves durant la resta de les seves vides.

385
00:47:34,297 --> 00:47:42,784
Vaig sentir parlar d'això del professor, aquell únic professor,
és clar, el cervell del qual li va quedar escampat per la cara,

386
00:47:42,784 --> 00:47:48,998
per dir-ho d'alguna manera, a Rússia, durant la
campanya russa, on una granada va esmicar els

387
00:47:48,998 --> 00:47:53,208
seus companys. I després ho va explicar a l'escola.

388
00:47:53,208 --> 00:48:01,797
És clar que també n'hi havia que ho trobaven
força bo. Així que ambdues opcions són possibles.

389
00:48:01,797 --> 00:48:08,289
Depenent de la posició que ocupaves a la
línia del front, tant si va tenir èxit com si no.

390
00:48:08,289 --> 00:48:13,508
La guerra té moltes cares diferents.

391
00:48:13,508 --> 00:48:23,094
Però la guerra que s'abateix sobre
un poble només té un sol rostre:

392
00:48:23,094 --> 00:48:29,202
Ell destrueix la gent, la seva
història, la seva confiança en si mateixos.

393
00:48:29,202 --> 00:48:35,127
Sí, ara hi ha drons que són
impossibles d'avaluar per a la gent normal.

394
00:48:35,127 --> 00:48:37,977
Sens dubte, et quedaràs enrere.

395
00:48:37,977 --> 00:48:45,631
Ja no necessites res d'especial. Tot
l'equipament que tenies abans ara està obsolet.

396
00:48:45,631 --> 00:48:52,528
I ara, ja sigui bombes atòmiques o
drons, també estan destruint la humanitat.

397
00:48:52,528 --> 00:48:59,088
Així que qualsevol que encara vulgui
implicar-se en la guerra, o qualsevol que sigui

398
00:48:59,088 --> 00:49:03,773
idealista i vulgui anar-hi per aquesta raó...

399
00:49:03,773 --> 00:49:13,826
Bé, he de dir que, per a mi, això és
completament... – ni tan sols puc imaginar algú fent una cosa

400
00:49:13,826 --> 00:49:20,600
així! Això no és una pel·lícula! No és divertit!

401
00:49:20,600 --> 00:49:27,805
I després potser es fa explotar un pont
o alguna cosa així – a la pel·lícula.

402
00:49:27,805 --> 00:49:35,930
Però la realitat és diferent; cada dia i
cada hora és una qüestió de vida o mort!

403
00:49:35,930 --> 00:49:45,057
I això no s'ha de subestimar! No pots ajudar ningú a ser feliç.

404
00:49:45,057 --> 00:49:51,713
Però ho pensaria bé... Sempre pots dir 'no'.

405
00:50:07,486 --> 00:50:12,343
La teva guia en temps confusos: Kla.TV.