WEBVTT 00:00.531 --> 00:08.940 No s'ha d'infravalorar: la guerra pot ser mortal en qualsevol moment per a qui hi participa! 00:08.940 --> 00:16.621 Els qui es voluntaris per a la guerra sens dubte no estaran a la rereguarda de les 00:16.621 --> 00:21.968 tropes, sinó que seran enviats a la línia de front. 00:21.968 --> 00:33.069 Això està clar. Em queda clar que la guerra té un impacte en les generacions. 00:33.069 --> 00:45.336 La guerra mai no te deixa. Fins i tot si estàs establert, tens una casa i un jardí, que els meus 00:45.336 --> 00:51.827 pares havien construït a Bonn. Mai no te deixa. 00:51.827 --> 01:05.085 Tots els francotiradors, tots els francotiradors, quan tornen a casa, no poden suportar el fet que han matat persones. 01:05.085 --> 01:12.445 Perquè a la nit, en els seus somnis, les cares tornen i no se'n poden desfer. 01:12.445 --> 01:23.687 El resultat és alcohol, drogues psicotròpiques o suïcidi. 01:23.687 --> 01:32.448 I això s'aplica a tota la guerra. La guerra té moltes cares diferents. 01:32.448 --> 01:41.976 Però la guerra que s'abateix sobre una nació només té un sol rostre. 01:41.976 --> 01:47.375 Ell destrueix la gent, la seva història, la seva confiança en si mateixos. 01:47.375 --> 01:58.608 Qui encara vol implicar-se en una guerra, o qui és d'alguna mena d'idealista i vol anar-hi per aquesta raó...? 01:58.608 --> 02:08.585 Bé, he de dir que per a mi això és completament... – ni tan sols puc imaginar algú fent una cosa 02:08.585 --> 02:15.455 així! Això no és una pel·lícula! No és divertit! 02:15.455 --> 02:25.735 I potser un pont explota o alguna cosa així – a la pel·lícula. Però la realitat és diferent. 02:25.735 --> 02:35.336 I cada dia i cada hora, es tracta de la teva pròpia vida. I això no s'hauria de subestimar. 02:35.336 --> 02:39.897 No pots ajudar ningú a ser feliç. 02:39.897 --> 02:46.288 Però m'ho pensaria dues vegades...! Sempre pots dir que no. 02:46.288 --> 02:52.664 Què significa la guerra? Quantes persones a Alemanya ho saben realment? 02:52.664 --> 02:55.991 La guerra virtual existeix en les pel·lícules o en les notícies. 02:55.991 --> 03:00.138 La diferència: no hi estàs enmig, sinó que n'ets un espectador. 03:00.138 --> 03:04.528 Fa més de tres generacions que no hi ha hagut cap guerra a Alemanya. 03:04.528 --> 03:07.755 Ara els països de l'OTAN s'estan rearmant massivament. 03:07.755 --> 03:12.553 Les arques estatals buides no semblen ser un problema per als milers de milions que s'estan gastant. 03:12.553 --> 03:17.468 Més aviat, segons una declaració recent del president de l'Associació de Reservistes, en cas de guerra les 03:17.468 --> 03:23.497 Forces Armades Alemanyes necessitarien reemplaçaments per a uns 1.000 soldats caiguts o greument ferits al dia. 03:23.497 --> 03:28.325 Això equival a uns 1,1 milions en tres anys. 03:28.325 --> 03:34.226 Atès que – de moment – gran part d'això se suposa que és voluntari, la Bundeswehr fa publicitat a les escoles, a 03:34.226 --> 03:37.820 les parades d'autobús i durant els programes infantils. 03:37.820 --> 03:41.237 Com si fos un viatge d'aventura ben pagat. 03:41.237 --> 03:50.195 Però tracta de guerra! Tracta de matar i de ser matat! Tracta de destrucció! 03:50.195 --> 03:54.888 Aquests relats de testimonis presencials ens recorden el que van experimentar les persones a Alemanya, persones 03:54.888 --> 03:57.880 que no eren espectadors sinó les directament afectades. 03:57.880 --> 04:04.818 No pas els anomenats herois en alguna línia de front, sinó nens que encara avui porten cicatrius emocionals. 04:04.818 --> 04:11.815 Vaig néixer el 1932 i, al final de la guerra, tenia tretze anys. 04:11.815 --> 04:15.172 I on vivies quan va esclatar la guerra? 04:15.172 --> 04:25.906 Quan la guerra va esclatar a Munic, molt al centre, bé, no del tot, però gairebé al centre de la ciutat. 04:25.906 --> 04:33.323 Bé, vaig néixer vora el mar, o més aviat a la costa – a Kranz, Prússia Oriental. 04:33.323 --> 04:37.856 Aquest és el país que ha patit sense fi. 04:37.856 --> 04:51.958 I quants anys tenia? Quan vam fugir de Kranz, tenia uns quatre anys i tres quarts; vaig néixer al febrer de 1940. 04:51.958 --> 05:02.950 La meva mare va fugir al setembre, deixant Kranz en tren perquè deia que tot s'estava enfonsant. 05:02.950 --> 05:13.042 Perquè ja havíem sentit el trontoll dels canons en la llunyania i havíem vist Königsberg cremant de nit – 05:13.042 --> 05:18.832 no pas nosaltres, els nens, és clar, sinó els adults. 05:18.832 --> 05:22.587 Els bombarders van sobrevolar i ho van arrasar tot. 05:22.587 --> 05:32.259 Vam viure just a la costa – com un paradís, com un paradís! 05:32.259 --> 05:39.054 Vam ser, per dir-ho d'alguna manera, arrencats d'aquest paradís. 05:40.899 --> 05:48.310 La meva mare va agafar tres nens de la mà. Havíem tingut una criada. 05:48.310 --> 05:52.439 Només amb una maleta, és a dir, el que portàvem a l'esquena, i després vam agafar el 05:52.439 --> 05:54.904 tren cap a Àustria, on vivia la seva germana. 05:54.904 --> 06:08.281 Va començar el 1943, i després el 1944 hi va haver molts bombardejos, així que vam haver de marxar de Munic. 06:08.281 --> 06:14.007 Les mares amb fills menors de 14 anys havien de marxar. 06:14.007 --> 06:21.966 I si no estaven preparats per fer-ho, els nens simplement eren enviats a algun lloc pel seu compte. 06:21.966 --> 06:30.982 No sé on, així que no ens importava perquè vam marxar de Munic voluntàriament. 06:30.982 --> 06:34.332 Però va ser molt difícil trobar un lloc on allotjar-se. 06:34.332 --> 06:42.706 Normalment, ningú que vivia al camp, és a dir, fora de la ciutat, una mica lluny de la 06:42.706 --> 06:47.863 gran ciutat, no volia habitants de la ciutat. 06:47.863 --> 06:57.208 Perquè no estaven adaptats a la feina de la granja que feien, això és el que ens van dir. 06:57.208 --> 07:03.031 No amb les mateixes paraules, però bé, ja sabies què passava. 07:03.031 --> 07:11.520 Quins records de la guerra, a part del trontar dels canons, a part del fet que Königsberg – gairebé no el vam veure de 07:11.520 --> 07:19.849 petits perquè anàvem a dormir al vespre – que hi havia inquietud, ens ho van dir. Vam sentir el trontar dels canons. 07:19.849 --> 07:30.912 Però llavors va sorgir alguna cosa que m'ha acompanyat al llarg de tota la meva vida, per dir-ho d'alguna manera. 07:30.912 --> 07:39.345 Aquesta inquietud causada per l'escapada no ha desaparegut simplement; roman en algun lloc. 07:39.345 --> 07:48.440 Així que mai no arribes de veritat. Sempre et quedes en algun lloc... 07:48.440 --> 07:54.318 Així que casa, casa era una cosa molt important per a mi i també per als meus dos germans. 07:54.318 --> 07:59.771 Vam continuar parlant de casa durant anys després. 07:59.771 --> 08:08.451 Recordo que, de jove, hauria estat disposat a anar a la guerra contra els russos per alliberar la 08:08.451 --> 08:14.341 meva pàtria, per dir-ho d'alguna manera, quan era nen. 08:14.341 --> 08:24.648 Ho recordo bé – segurament coneixes l'aixecament hongarès de 1956, quan aproximadament 80.000 hongaresos van perdre la vida. 08:24.648 --> 08:34.646 I tenia 16 anys en aquell moment, i hauria estat disposat a anar a Hongria per lluitar contra els soviètics. 08:34.646 --> 08:37.854 Així que era una sensació que simplement hi era en aquell moment. 08:37.854 --> 08:44.997 Llavors va passar una altra cosa que em va sorprendre molt. 08:44.997 --> 08:55.939 Vaig veure una pel·lícula sobre els «nens llop». No sé si l'has vista. 08:55.939 --> 09:09.818 I quan vaig veure aquesta pel·lícula, vaig començar a plorar fins a un punt que em resultava completament aliè. No ho sabia. 09:09.818 --> 09:15.475 Aquest era un home que plorava, però en realitat jo plorava tant que les llàgrimes em corrien per la cara. 09:15.475 --> 09:19.552 La meva dona estava completament commocionada: «Què et passa?» 09:19.552 --> 09:22.874 Vaig veure aquí una pel·lícula sobre els nens llop. 09:22.874 --> 09:29.232 I llavors em vaig adonar que dins meu hi ha alguna cosa que ha estat destruïda. 09:29.232 --> 09:38.075 Aquest patiment, aquestes pors també han estat portats a la superfície, per dir-ho d'alguna manera, per aquesta pel·lícula. 09:38.075 --> 09:41.825 Era un documental – sobre aquests nens. 09:41.825 --> 09:47.325 Aquests nens van aparèixer, van parlar de si mateixos, de les seves vides i així successivament, de com estaven. 09:47.325 --> 09:59.794 Vaig conèixer gent que era a Kranz mateix quan els russos van prendre Kranz, i el que van viure allà va ser terrible. 09:59.794 --> 10:06.802 Els nois – potser de deu o vuit anys, o una mica més grans – van treure els cossos de les tanques. 10:06.802 --> 10:12.219 Això vol dir que la gent va sortir dels seus cellers i després no va tenir res a menjar i 10:12.219 --> 10:15.224 es va morir de fred, aferrada a les tanques. 10:15.224 --> 10:21.943 I aquestes persones llavors els van portar al cementiri, com a joves, per enterrar-los. 10:21.943 --> 10:24.591 També sé de violacions, per exemple. 10:24.591 --> 10:29.913 Jo tenia... Teníem una infermera de la Creu Roja... – però tot això va passar després de la 10:29.913 --> 10:33.379 guerra, vull dir, les experiències de la gent. 10:33.379 --> 10:43.497 Tanmateix, cal dir també que hi havia un desig de justícia, i que el nachalnik rus o 10:43.497 --> 10:49.732 l'alcalde era força amable amb els nens alemanys. 10:49.732 --> 10:59.716 No podia fer gaire. La gent passava gana, moria simplement perquè no tenia res per menjar, i es gelava de fred. 11:01.440 --> 11:08.466 Només puc dir el que va passar a Kranz basant-me en el que vaig sentir després. 11:08.466 --> 11:18.747 Així que milers i milers d'habitants han estat assassinats i violats. 11:18.747 --> 11:24.161 Sé una història, per exemple – si t'interessa, vull dir, no ho sé? 11:24.161 --> 11:34.990 Una dona molt embarassada va ser simplement arrossegada fora de l'habitació i tirada per les escales pels soldats russos. 11:34.990 --> 11:45.482 O un noi d'uns 15 o 16 anys, sobre l'estómac del qual un soldat rus va ballar fins que li van sortir els intestins. 11:47.161 --> 11:53.848 Però jo no ho he experimentat personalment, ho sé per gent que ho ha experimentat i m'ho ha explicat. 11:53.848 --> 11:58.976 Cap al final de la guerra, érem al camp. 11:58.976 --> 12:09.901 I una ampliació tan precària i força mal dissenyada: dotze metres quadrats per a quatre 12:09.901 --> 12:17.951 persones, és a dir, tres nens i la seva mare. 12:17.951 --> 12:28.352 I això era... La granja era a la carretera, baixava per una pendent i nosaltres érem allà dalt. 12:28.352 --> 12:35.880 I aquesta habitació on vivíem era una ampliació. 12:35.880 --> 12:42.955 I enrere, sortint de la granja i cap al verger. 12:42.955 --> 12:49.786 I també hi havia un camí estret, però no estava pavimentat ni res. Justament així... 12:49.786 --> 12:55.300 I allà érem, pràcticament completament aïllats. 12:55.300 --> 13:01.609 Així que ningú no sortia a passejar – excepte potser durant el dia, ja que tampoc no tenien temps per a 13:01.609 --> 13:05.647 això – tret que fos algú que no havia de treballar. 13:05.647 --> 13:14.120 I al final de la guerra, va arribar tot un batalló de les Waffen-SS. 13:14.120 --> 13:23.668 No sé si això et diu res. Era una unitat especial que també tenia tasques especials. 13:23.668 --> 13:37.905 He de dir que no eren gaire públics; no sabies què tramaven. Però eren temuts. 13:37.905 --> 13:48.961 I la gent estava escampada per tot el poble, allotjada en algun tipus d'allotjament, no sé on. No hi vaig anar. 13:48.961 --> 14:02.160 Però després de viure fora de la granja, que era només aquella casa antiga que hi havia, no era més que una ampliació. 14:02.160 --> 14:09.263 I vam haver de fer tot el voltant del verger i després entrar al pati per anar al lavabo. 14:09.263 --> 14:15.312 Era només una de senzilla, un vàter de fossa, podríem dir. 14:15.312 --> 14:24.899 I després hi havia soldats allà, i un d'ells de sobte em va agafar pel canell perquè necessitava 14:24.899 --> 14:31.420 anar al lavabo i va intentar arrossegar-me al graner. 14:31.420 --> 14:35.919 I d'alguna manera tenia la sensació que no tenia bones intencions envers tu. 14:35.919 --> 14:42.464 I vaig cridar de manera assassina, cosa que no és la meva manera habitual d'expressar-me. 14:42.464 --> 14:51.261 I llavors, gràcies a Déu, una de les filles del pagès va aparèixer i immediatament es va 14:51.261 --> 14:56.061 llançar sobre ell – era una noia forta – i va dir: 14:56.061 --> 15:03.120 Deixa anar aquell nen! Ara mateix! Si no, reuniré tothom i t'ho penediràs! 15:03.120 --> 15:12.873 I probablement estava tan sorprès, no ho sé, en fi, em va deixar anar de debò, ella em va agafar i em va portar a la meva mare. 15:12.873 --> 15:18.365 I sí, simplement m'ho vaig perdre. 15:20.833 --> 15:30.891 I això em va tornar a passar més tard, quan algú altre em va protegir. 15:30.891 --> 15:34.988 I va ser quan tornàvem a Munic un altre cop. 15:34.988 --> 15:41.305 I sempre era així que no hi havia electricitat. 15:41.305 --> 15:48.188 Així que quan entraves en un edifici a l'hivern, cap al vespre, no hi veies res. 15:48.188 --> 15:54.083 Així que només coneixies el camí perquè feia temps que vivies allà. 15:54.083 --> 16:02.513 I jo només volia entrar a la casa, i mai no estava tancada perquè això no era possible; ningú tenia la clau de la planta baixa... 16:02.513 --> 16:09.612 I ell estava a la porta de la casa on volia entrar. 16:09.612 --> 16:14.138 I després va intentar arrossegar-me dins. 16:14.138 --> 16:21.534 Vaig cridar terriblement de nou, i llavors, per sort, va sortir de la casa veïna un jove 16:21.534 --> 16:26.161 que coneixia; era una mica més gran que jo. 16:26.161 --> 16:34.154 I ell també el coneixia, i de seguida s'acostà a mi, retirà la mà i digué: 16:34.154 --> 16:40.217 I si tornes a tocar aquella noia, que és la meva nòvia, et fotré una pallissa de mort! 16:40.217 --> 16:46.784 I després va desaparèixer sense deixar cap rastre. Gràcies a Déu! 16:46.784 --> 16:57.849 Així que el meu pare va tornar, i jo vaig ser el primer a veure'l – completament esquelètic. 16:57.849 --> 17:06.376 Probablement, no ho sé del cert, mai no en va dir res, va escapar dels aiguamolls del Rin, així que deu haver 17:06.376 --> 17:13.025 tingut l'oportunitat. Estava completament esquelètic. 17:13.025 --> 17:25.521 I de fet va parlar molt poc sobre el que havia experimentat i sobre l'època nazi. 17:25.521 --> 17:33.787 Els qui van tornar de la guerra eren ferits o traumatitzats, bàsicament gairebé tots, tret que 17:33.787 --> 17:41.388 tinguessin algun tipus de feina especial que jo no conec. 17:41.388 --> 17:56.286 Un amic d'infantesa de la meva mare ens va visitar una vegada. L'havien pres com a presoner a França i ens va dir que els 17:56.286 --> 18:12.674 presoners que hi havia allà – crec que era en algun lloc prop del Mediterrani – estaven retinguts en un camp de presons. 18:12.674 --> 18:19.248 I després, cada dia, en lloc de menjar, els donaven sopa de cogombre, i aleshores 18:19.248 --> 18:27.021 aproximadament la meitat del campament va patir disenteria . 18:27.021 --> 18:34.021 I després van morir mica a mica, lògicament, perquè ningú no ho pot suportar. 18:35.700 --> 18:38.820 També era una manera d'alliberar-se de la gent. 18:38.820 --> 18:50.458 No parlava gaire de si mateix, però va morir un any després de visitar-nos. Tot i això, no sé de què va morir. 18:50.458 --> 18:55.575 Però com he dit, tots estaven malalts, tots ells. 18:55.575 --> 19:03.560 Perquè no sobreviuràs amb aquesta 'dieta', entre cometes. 19:06.146 --> 19:18.107 Llavors probablement tampoc podia tolerar el menjar que tenia quan era a casa amb la seva dona, encara que no en tingués gaire. 19:18.107 --> 19:24.794 I no sé com era aleshores, si es va tenir en compte que havien estat en captivitat durant molt de 19:24.794 --> 19:29.091 temps, si potser se'ls van donar més vals de menjar o... 19:29.091 --> 19:34.747 No en tinc ni idea, no sabia res d'això i tampoc no n'he sentit res. 19:34.747 --> 19:41.365 Però normalment, tots haurien hagut de ser examinats en hospitals. Es va fer això? 19:41.365 --> 19:51.794 No crec que tinguessin els materials, la gent ni l'equipament; tot era un estat d'emergència. 19:51.794 --> 19:59.405 Hi ha una història sobre això. La meva germana gran – un home va venir a casa nostra, va 19:59.405 --> 20:04.884 trucar a la porta i va preguntar: «Teniu pa?» 20:06.591 --> 20:12.460 I llavors la meva mare va dir: «No, no tenim pa.» Nosaltres mateixos necessitàvem el pa. 20:12.460 --> 20:18.316 I llavors la meva germana gran va cridar i va dir: «Mama, no pots deixar marxar aquest home així com així.» 20:18.316 --> 20:26.747 I llavors la meva mare va cedir i li va donar al home un pa. Així eren les coses aleshores. 20:29.740 --> 20:33.865 I la meva mare ho va fer tan bé com va poder. 20:33.865 --> 20:39.000 I vam haver de veure per nosaltres mateixos com podíem aconseguir menjar. 20:39.000 --> 20:47.294 Aleshores, els meus pares van rebre un terreny de jardí per part de l'Ajuntament d'Alfeld, que havien de cultivar ells mateixos. 20:47.294 --> 20:49.943 Després vam anar amb la nostra mare al camp a replegar . 20:49.943 --> 20:56.936 I també vam robar remolatxes i, és clar, vam haver de vigilar que els guàrdies del camp, que anaven armats, no ens agafessin. 20:56.936 --> 21:02.474 És clar que no ens haurien disparat, això està perfectament clar, però ens haurien fet fora. 21:02.474 --> 21:06.720 Robar remolatxes per fer-ne xarop. 21:06.720 --> 21:11.896 El meu pare va escriure al seu diari que tots estàvem desnutrits. 21:11.896 --> 21:22.023 Estàvem tan desnutrits que també vam desenvolupar malalties intestinals: cucs rodons i així successivament. 21:22.023 --> 21:30.765 I després jo mateix vaig haver d'anar a Kleinwalsertal, a Àustria, per recuperar-me perquè havia 21:30.765 --> 21:37.600 contraït la tuberculosi, concretament la tuberculosi hilar. 21:39.101 --> 21:52.021 Així era. Sobretot, recordo molt clarament l'anomenat pa de blat de moro. 21:52.021 --> 21:53.968 No sé si n'has sentit a parlar mai. 21:53.968 --> 21:57.840 Així que, en lloc de blat, hi havia blat de moro dels americans. 21:57.840 --> 22:01.446 No tenia bon gust gens, no ens va agradar. 22:01.446 --> 22:06.124 Durant el primer o el segon any, només havies de suportar-ho. 22:06.124 --> 22:09.007 Tampoc no hi havia mantega, això està perfectament clar, hi havia margarina. 22:09.007 --> 22:12.390 Tampoc no hi havia mel, hi havia mel artificial. 22:12.390 --> 22:17.866 Estàvem envoltats d'edificis d'apartaments i ruïnes. 22:17.866 --> 22:23.385 A Essen, per exemple, de petits solíem fer saltar pedres. 22:23.385 --> 22:26.424 No sé si estàs familiaritzat amb aquest terme. 22:26.424 --> 22:30.571 Així doncs, recull maons dels enderrocs, treballa'ls amb un martell i així successivament. 22:30.571 --> 22:47.201 O, per exemple, recollir ferralla per comprar llet amb els diners que guanyava. Ho feia quan era nen, és clar. 22:47.201 --> 22:51.859 Per ajudar a sostenir la família, si ho desitges. 22:51.859 --> 23:02.780 Així era. Fins i tot vam arribar a trencar amb martell les canonades de baixada de les canaletes de pluja per accedir al 23:02.780 --> 23:10.585 ferro colat, perquè el ferro colat era especialment valuós. 23:10.585 --> 23:21.495 Al començament de la guerra, ens van donar vals de menjar – així s'anomenaven. 23:21.495 --> 23:32.836 I per a tothom de la família – els nens menors de sis anys en van rebre més, els nadons una mica més i també alguna altra 23:32.836 --> 23:39.960 cosa – però si això era menjar per a nadons, no ho puc dir. 23:41.882 --> 23:50.023 Sí, i els adults, bé, era realment espartà. Mai no n'hi havia prou per saciar-te. 23:50.023 --> 23:56.163 Les patates només estaven disponibles si algú en algun lloc les venia. 23:56.163 --> 24:05.069 Mai no vas estar segur d'on anar per aconseguir el que necessitaves. Almenys, això era així mentre érem a Munic. 24:05.069 --> 24:12.148 A la campinya també era igual de difícil. Els pagesos no volien donar res. 24:12.148 --> 24:20.216 Així que tenies algunes coses per intercanviar que els agradaven, i et van donar alguna cosa a 24:20.216 --> 24:25.460 canvi, però la següent vegada ja no et quedava res. 24:25.460 --> 24:30.632 Perquè en algun moment, tots els subministraments s'hauran acabat. 24:34.296 --> 24:39.633 Bé, sé com és la fam – i com se sent... 24:39.633 --> 24:41.484 Ho puc confirmar sens dubte. 24:41.484 --> 24:48.726 Aleshores el meu pare va haver de vetllar perquè la família sobrevisqués. 24:48.726 --> 25:04.819 I després va espiar per als americans i els britànics a l'Orient. Això li va proporcionar diners per a la seva família. 25:04.819 --> 25:13.522 Això és evident pel seu diari i per com de difícil li va ser. 25:13.522 --> 25:18.044 No podia viatjar en cotxe, havia de creuar la frontera i tot això, i després d'alguna 25:18.044 --> 25:20.516 manera passar la nit a les estacions de tren. 25:20.516 --> 25:24.351 Així que no havia estat tan fàcil per a ell. 25:24.351 --> 25:30.468 Més tard va tenir una oficina a Munic i també a Berlín. 25:30.468 --> 25:40.749 Per tant, els Aliats van quedar molt impressionats pels seus informes: era un molt bon escriptor. 25:42.726 --> 25:44.920 I les violacions sempre es denunciaven. 25:44.920 --> 25:48.860 I també vam conèixer les persones amb qui vivíem. 25:48.860 --> 25:54.890 Per exemple, a Essen, al bloc d'apartaments on més tard ens van allotjar. 25:54.890 --> 25:59.799 Els meus pares es van traslladar llavors a Essen perquè el meu pare havia assumit el departament 25:59.799 --> 26:05.024 editorial de l'empresa del diari "Neue Ruhrzeitung" allà. 26:05.024 --> 26:13.680 Nosaltres, els nens, ho sabíem, ho sabíem. I els rostres de les dones mai més no havien estat feliços. 26:13.680 --> 26:21.000 Això va deixar una impressió duradora. Una de les nostres ties va ser deportada a Sibèria. 26:21.000 --> 26:30.884 Dozens of German youths died in her arms. She also wrote poems about it. 26:30.884 --> 26:36.657 Tots miren cap a l'oest, va dir ella. 26:36.657 --> 26:42.680 Sempre havien volgut mirar cap a l'oest, on es pon el sol, on és Alemanya. 26:47.944 --> 26:53.705 La vida amb els russos era increïblement dura. 26:53.705 --> 27:05.221 Aquest període de postguerra va ser, diguem-ne, que nosaltres, com a refugiats de l'Est, no vam ser particularment, 27:05.221 --> 27:12.223 diguem-ne, benvinguts per la població local. Això no va passar. 27:12.223 --> 27:16.024 Vam haver de compartir les nostres coses amb els habitants locals. 27:16.024 --> 27:21.169 Compartir espai de vida, compartir roba, compartir menjar, i així successivament. 27:21.169 --> 27:28.631 Una de les pitjors situacions va ser aquest búnquer, aquest refugi antiaeri a Nockherberg. 27:28.631 --> 27:35.874 Un celler voltat excavat a la muntanya, construït per emmagatzemar begudes, 27:35.874 --> 27:42.047 principalment vi en el passat i, més endavant, cervesa. 27:42.047 --> 27:53.708 I hi havia una alarma i – tot plegat ja era bastant a prop, ho sabies – i després nosaltres, la meva àvia i 27:53.708 --> 28:05.938 jo, només érem dos, vam entrar-hi i després hi havia, segons vaig saber més tard, 3.000 persones. 28:05.938 --> 28:17.100 I quan l'alarma va acabar, la gent es va precipitar cap a la sortida en pànic. 28:17.100 --> 28:27.243 I hi ha unes deu o més persones, no ho sé exactament, que han estat trepitjades – literalment... 28:27.243 --> 28:34.079 I això va ser terrible, és clar! Només en vam saber després. 28:36.180 --> 28:44.987 I l'aire allà dins era tan dolent que algunes persones es van desplomar de manera natural, no gaire lluny del terra, així que 28:44.987 --> 28:51.751 els altres es van apartar una mica i després van caure a terra i llavors no només els vas passar 28:51.751 --> 28:56.071 per sobre, sinó que probablement els vas trepitjar. 28:56.071 --> 28:59.500 No m'imagino que pugui ser d'una altra manera. 29:01.375 --> 29:09.430 Sí, aquests no són esdeveniments agradables, quan tenies aquella edat, jo només tenia onze anys... 29:09.430 --> 29:13.937 Crec que va ser el 1943 quan realment va enlairar-se. 29:13.937 --> 29:22.609 Aleshores es van llançar bombes de fòsfor, que van esclatar en tocar el terra, alliberant tot 29:22.609 --> 29:27.477 el fòsfor, que es va incendiar immediatament. 29:27.477 --> 29:37.289 I llavors tot el carrer on vivíem estava en flames, i les flames ja s'alçaven ben alt. 29:37.289 --> 29:47.744 Així que tothom, el meu germà gran, la meva mare i jo, vam haver d'estar a les finestres i apagar els marcs, perquè si les 29:47.744 --> 29:58.094 flames els haguessin arribat, s'haurien cremat i els vidres s'haurien fet miques, i aleshores no hauria quedat res. 29:58.094 --> 30:05.555 I això ja no és especialment agradable, perquè no es podien aconseguir finestres. 30:05.555 --> 30:14.155 Això era pràcticament tot el que necessitaves. Si no rebies res de ningú o no tenies cap familiar que tingués aquestes coses, 30:14.155 --> 30:20.278 aleshores sí, només havies de conformar-te amb el que tenies, tant si tenies vidres a les 30:20.278 --> 30:25.024 finestres com si no a l'hivern, no importava... 30:25.024 --> 30:32.771 Fins i tot després de la guerra, vivíem en un pis sense vidres de finestra perquè no se'n podia 30:32.771 --> 30:36.760 aconseguir cap. I no hi havia vidres de finestra. 30:36.760 --> 30:47.036 Bé, crec que els van vendre al mercat negre, però a la vida real no podies aconseguir cap disc que algú hagués comprat enlloc. 30:47.036 --> 30:52.532 I vas tenir la impressió durant la guerra que la guerra tenia en compte els nens? 30:55.586 --> 30:57.461 No vaig tenir aquesta impressió. 30:57.461 --> 31:07.784 Perquè quan encara érem al camp havíem de desenterrar patates i remolatxes perquè tots els 31:07.784 --> 31:15.352 refugiats que venien de l'est poguessin menjar. 31:15.352 --> 31:21.140 I llavors els avions van començar a disparar contra nosaltres. Volaven tan baixos que es podien 31:21.140 --> 31:27.281 veure els caps dels homes a la cabina de comandament. 31:27.281 --> 31:36.539 No ens apuntaven directament, però de petit no ho saps. Només penses: vol disparar-me. 31:36.539 --> 31:41.664 Corria per salvar-me la vida, així que vaig pensar que no ho aconseguiria. 31:44.380 --> 31:52.656 I un cop, durant la guerra, vaig haver d'anar al dentista. 31:52.656 --> 31:59.125 Fins al següent poble, no hauria pogut caminar tant perquè feia molta calor. 31:59.125 --> 32:06.133 Feia força calor a l'estiu i, com ja he dit abans, 30 graus no era res d'estrany. 32:08.305 --> 32:13.187 Em van haver d'arrencar una dent. I després vaig tornar a pedalar. 32:13.187 --> 32:17.125 Teníem una altra bicicleta, però més tard ens la van robar. 32:17.125 --> 32:22.625 I després en va baixar un altre amb l'avió. 32:22.625 --> 32:28.435 Les panotxes de blat de moro eren força altes, així que vaig entrar al camp, em vaig llançar 32:28.435 --> 32:33.297 sobre elles i simplement vaig llençar la bicicleta. 32:33.297 --> 32:36.992 I després em va tornar a disparar. 32:36.992 --> 32:49.885 I va passar una tercera vegada, quan hi havia molta gent allà perquè era la collita dels pals de llúpol, on es recullen els 32:49.885 --> 32:58.094 conys de llúpol, que és el que necessites per elaborar cervesa. 33:00.773 --> 33:07.020 I llavors van arribar els avions. I així era: aquest camp de llúpol era força a prop del bosc. 33:07.020 --> 33:11.211 I com més lluny estaves del bosc, més temps havies de córrer. 33:11.211 --> 33:16.422 S'han tornat a caure, pensava que anaven a petar. 33:16.422 --> 33:24.836 Perquè aleshores els llúpols, tot és completament diferent avui, s'havien de penjar amb fils. 33:24.836 --> 33:30.500 I aquests pals que subjectaven aquests cables al seu lloc eren força alts. 33:30.500 --> 33:38.024 I després que els avions havien baixat tant que ja es podien veure els caps dels membres de la 33:38.024 --> 33:43.161 tripulació a dins, vam pensar, Déu meu, no cauran allà baix. 33:43.161 --> 33:47.020 Així que vam córrer com bojos, tots intentant entrar al bosc. 33:47.020 --> 33:51.686 I després simplement van pujar i baixar, anar i tornar. 33:51.686 --> 33:55.359 Estàvem tan espantats, era una bogeria! 33:57.297 --> 34:04.195 Mai més no vull experimentar res semblant! Per tant, espero que no torni a passar mai més. 34:04.195 --> 34:11.392 Avui tenen altres armes i coses així. Però aquella va ser una cosa terrible. 34:11.392 --> 34:19.250 Com a estudiant jove de teologia, també vaig visitar un orfenat; havíem de visitar un orfenat. 34:19.250 --> 34:23.015 Havia estat amb un grup d'estudiants de teologia. 34:23.015 --> 34:32.934 I vam escoltar-ho tot i tot plegat, vam tornar a casa, i llavors va aparèixer un nen petit, potser de 34:32.934 --> 34:37.900 vuit o nou anys, em va abraçar i em va dir «Papà». 34:37.900 --> 34:46.101 I això em va travessar el cor com una ganivet! Ni t'ho pots imaginar. 34:46.101 --> 34:56.758 I en aquell moment vaig dir que quan em casés adoptaria dos fills. I això és el que vaig fer. 34:56.758 --> 35:06.959 Només perquè ho sàpigues, aquella tristesa que sents quan jugues amb nens a l'aire lliure, a Alfeld per exemple, o 35:06.959 --> 35:13.305 fins i tot a Essen, i no tenen pares, hi falta alguna cosa! 35:13.305 --> 35:20.392 Les mares no poden compensar això; ho van fer de manera natural, és clar, això queda perfectament clar, però és molt important. 35:20.392 --> 35:26.742 I aquest dolor em va commoure molt, molt profundament, com també l'abraçada posterior. 35:26.742 --> 35:33.992 Les parcel·les plenes de runa. La pudor, per exemple. 35:33.992 --> 35:50.461 Recordo que quan vam marxar de Kranz, primer érem a Alfeld, oi?, i després vaig haver d'anar a Hannover per a una radiografia. 35:50.461 --> 35:57.422 I allà vaig veure una ciutat en ruïnes. Va ser un xoc per a mi. 35:57.422 --> 36:04.316 Ni t'ho pots imaginar. Aquestes són les meves experiències. 36:04.316 --> 36:08.305 I els coixos als carrers, sí, sens dubte. 36:08.305 --> 36:15.008 Però això era diferent. Així que ens havíem defensat pel que fa als invàlids. 36:15.008 --> 36:24.928 Per això va perdre el braç, per això va perdre la cama, per això es va convertir en pintor de boca o en pintor amb els peus. 36:27.219 --> 36:31.687 Vam respectar aquelles persones. 36:31.687 --> 36:39.580 Així que aquesta sensació que tot el teixit social s'està desfent. 36:41.280 --> 36:48.828 Després de la Primera Guerra Mundial, també vam tenir aquells deu anys, la República de Weimar, com sabeu, quan la 36:48.828 --> 36:54.304 gent era explotada i va començar tot aquest declivi moral. 36:54.304 --> 37:01.367 És clar que això també existia després de la Segona Guerra Mundial en cert sentit, però no tan intensament, al meu parer. 37:01.367 --> 37:06.961 No podria viure a prop de l'aeroport, em posaria nerviosa. 37:06.961 --> 37:11.773 No només el soroll, sinó que també tornen els records. 37:14.354 --> 37:25.812 I aquells eren records terribles. Així que després de la guerra, hi va haver diversos anys en què era present cada nit. 37:28.156 --> 37:33.320 Afortunadament, això ha desaparegut una mica amb el temps. 37:33.320 --> 37:41.112 Però quan sento molts avions motoritzats, cosa que de vegades passa en certs moments, i quan només volen per fer 37:41.112 --> 37:47.064 publicitat o alguna cosa així, ho trobo extremadament sospitós. 37:49.211 --> 37:56.977 No m'agrada això. Em recorda aquells temps, i no van ser gens agradables. 37:56.977 --> 38:03.604 I va ser just quan van caure les primeres bombes incendiàries de fòsfor, que van aterrar directament en un 38:03.604 --> 38:07.383 magatzem de carbó. Això va ser doblement dolent, és clar. 38:07.383 --> 38:15.308 I la casa de l'altra banda, bé, el carrer no era gaire ample, i, és clar, les flames – el fòsfor – 38:15.308 --> 38:19.780 s'hi van estendre i llavors tota la casa es va cremar. 38:19.780 --> 38:23.601 I és allà on van morir les persones. Això és tot... 38:23.601 --> 38:26.562 Sí, i després només els poses al celler del carbó. 38:26.562 --> 38:37.352 I volíem aconseguir alguna cosa per escalfar el lloc, perquè no era exactament – era tardor, però tot i així ja feia força fred. 38:37.352 --> 38:47.383 I els nens van anar allà i ho volien, no era gaire lluny, i cadascun tenia un cubell a la mà. 38:47.383 --> 38:54.523 I llavors ens vam quedar allà sense saber què dir. 38:54.523 --> 39:01.888 No vam plorar, però va ser un veritable xoc! 39:01.888 --> 39:06.854 I què diríeu als joves o als responsables de prendre decisions actuals, basant-vos en la vostra experiència, que 39:06.854 --> 39:12.081 haurien de tenir en compte abans de començar a fer publicitat intensiva i a armar-se de nou per a la guerra? 39:12.081 --> 39:20.015 Simplement aconsellaria a tothom que no s'involucri en la guerra si és possible. 39:20.015 --> 39:29.281 No es pot descriure una cosa així. Et puc explicar-ho, però no pots saber què se sent ni pel 39:29.281 --> 39:34.352 que has de passar, ni tan sols si sobreviuràs. 39:34.352 --> 39:45.953 Quan encara érem a Munic, havíem de baixar al celler cada nit perquè les bombes caien constantment. 39:45.953 --> 39:51.250 Així que mai no vas tenir cap nit en què poguessis dormir tota la nit quan eres nen. 39:51.250 --> 39:53.828 Això és realment dramàtic, no t'ho pots imaginar. 39:53.828 --> 40:03.258 I aquells que són al camp, que pràcticament no tenen cap oportunitat de dir: «Això no em conven, me'n vaig.» 40:03.258 --> 40:08.919 Això és impossible! Els dispararan. Això era força normal... 40:08.919 --> 40:14.273 Només puc dir una cosa més, ja que estic parlant de disparar. 40:14.273 --> 40:26.490 Després de la guerra, és a dir, al final de la guerra, quan ja era cent per cent segur que aquesta guerra estava definitivament 40:26.490 --> 40:37.359 perduda i que no hi havia res més a guanyar, van concentrar tots els ancians, és a dir, els de 60 anys o més, que 40:37.359 --> 40:47.945 Hitler considerava vells, i els joves de 14 anys o més per al "Volkssturm" (tempesta popular). 40:47.945 --> 40:55.695 I després encara havien d'intentar aturar l'«enemic» – entre cometes. 40:55.695 --> 41:06.443 Es pot imaginar com se sent un noi de 14 anys quan està equipat amb un fusell per defensar la seva anomenada pàtria. 41:06.443 --> 41:10.930 I els seixantanyos tampoc no estaven precisament en plena forma. 41:10.930 --> 41:24.438 I aleshores, al final de la guerra, quan els americans ja havien entrat al nostre país, era així: s'havien 41:24.438 --> 41:31.648 adonat abans que alguns nois de 14 anys volien fugir. 41:31.648 --> 41:38.469 No volien enfrontar-se a ningú més, tenien por i volien tornar a casa. 41:38.469 --> 41:49.344 Els van atrapar i els van penjar de l'arbre més proper... No podria ser més brutal! 41:49.344 --> 41:54.609 Vaig parlar amb dos oficials, oficials d'alt rang. 41:54.609 --> 41:59.698 Vaig visitar un d'ells al seu quarter. Els vaig dir això: 41:59.698 --> 42:09.193 No heu de deixar marxar els vostres reclutes per a missions a l'estranger! 42:09.193 --> 42:11.734 Mantingueu-los a casa! Digueu-los que es quedin a casa! 42:11.734 --> 42:20.719 De totes maneres, és voluntari. Ho van entendre. 42:20.719 --> 42:31.233 I quan veus totes les lesions traumàtiques que han patit aquests soldats, ara ferits a l'Afganistan i en altres llocs, podries 42:31.233 --> 42:36.800 dir: «Nois, només us ho podeu atribuir a vosaltres mateixos!» 42:36.800 --> 42:46.439 Cal preguntar-se: quin és el motiu d'aquests nois? Hi ha tres motius. 42:46.439 --> 42:51.727 Hi ha un idealisme juvenil que és innat. 42:51.727 --> 42:58.453 Però aquesta persona jove és després desviada. Creu que està fent alguna cosa bona, però no ho és gens! 42:58.453 --> 43:02.148 La guerra a l'Afganistan també ho ha demostrat. 43:02.148 --> 43:09.953 Després hi ha el jove que de totes maneres no li importa res, que no està interessat en res de tot això. 43:09.953 --> 43:14.703 I després hi ha aquells que ho fan per set d'aventura. 43:14.703 --> 43:20.080 Així que s'asseu al seu vehicle blindat o sosté una arma a la mà i se sent poderós – un senyor de 43:20.080 --> 43:23.755 la vida i de la mort. Això també és una seducció! 43:23.755 --> 43:29.574 I després hi ha l'altra persona jove que es diu a si mateixa: bé, si m'incorporo ara a 43:29.574 --> 43:33.523 l'Exèrcit Britànic, no hauré de preocupar-me. 43:33.523 --> 43:39.445 Tinc una feina permanent, rebo el meu sou i, finalment, rebré la meva pensió. Això és tot. 43:39.445 --> 43:47.840 No s'ha de subestimar el fet que la guerra pot ser mortal en qualsevol moment per a aquells que hi participen! 43:47.840 --> 43:58.236 Els qui es lliguen voluntàriament a la guerra sens dubte no estaran a la rereguarda de les tropes, sinó que seran enviats 43:58.236 --> 44:05.531 a la línia de front. I això sempre posa en perill la vida! 44:05.531 --> 44:16.569 No és divertit, no té res a veure amb cap pel·lícula ni amb cap altra cosa que puguis llegir enlloc per diversió o alguna cosa. 44:16.569 --> 44:24.773 La guerra és una cosa molt dura i, com he dit, que posa en perill la vida. 44:24.773 --> 44:35.230 No puc recomanar a ningú que hi vagi – i «defensar la pàtria», com diu el refrany – també es pot pensar una mica egoistament. 44:35.230 --> 44:50.157 Em resulta clar que la guerra té un efecte durador en les generacions. La guerra mai no et deixa anar. 44:50.157 --> 45:03.164 Encara que ja estiguis establert, tens una casa i un jardí que els meus pares havien construït a Bonn. 45:03.164 --> 45:09.711 No et deixarà anar. Segueixes tornant-hi, això és perfectament clar. 45:12.281 --> 45:19.653 I si algú pensa que n'hi ha informes sobre això, n'he sentit alguns de la gent. 45:19.653 --> 45:29.091 També tinc un arxiu a casa – la traumatització dels soldats de les Forces Armades 45:29.091 --> 45:35.608 Alemanyes a l'Afganistan. No en poden fer front. 45:35.608 --> 45:51.000 En primer lloc, a causa de les seves lesions, però també perquè no hi ha ningú que els honori per haver arriscat 45:51.000 --> 46:01.578 la seva vida. Per a què? Quin sentit té aquesta ximpleria? 46:01.578 --> 46:12.896 Així doncs, així és com funciona, i també és molt important que els joves sàpiguen: hi ha francotiradors, i estan entrenats. 46:12.896 --> 46:19.537 Els soldats són justament això, soldats ordinaris, i també formen part d'un exèrcit. 46:19.537 --> 46:32.414 Tots els francotiradors, tots els francotiradors, quan tornen a casa, no poden suportar el fet que han matat gent. 46:32.414 --> 46:40.171 Perquè a la nit, en els seus somnis, les cares tornen i no se'n poden desfer. 46:40.171 --> 46:54.872 El resultat és alcohol, drogues psicotròpiques o suïcidi. I això s'aplica a tota la guerra. 46:54.872 --> 47:03.480 Però fins i tot aquells que... – inclosos els francotiradors alemanys, els francotiradors americans – els 47:03.480 --> 47:15.227 francotiradors alemanys que havien defensat la seva pàtria i l'havien defensat bé, no ho van poder suportar. Això està clar. 47:19.016 --> 47:21.406 Tampoc no podran acabar les altres coses. 47:21.406 --> 47:29.443 Quan veus un camarada cremat fins a morir dins d'un tanc i coses per l'estil, totes aquestes imatges terribles 47:29.443 --> 47:34.297 romanen amb els joves durant la resta de les seves vides. 47:34.297 --> 47:42.784 Vaig sentir parlar d'això del professor, aquell únic professor, és clar, el cervell del qual li va quedar escampat per la cara, 47:42.784 --> 47:48.998 per dir-ho d'alguna manera, a Rússia, durant la campanya russa, on una granada va esmicar els 47:48.998 --> 47:53.208 seus companys. I després ho va explicar a l'escola. 47:53.208 --> 48:01.797 És clar que també n'hi havia que ho trobaven força bo. Així que ambdues opcions són possibles. 48:01.797 --> 48:08.289 Depenent de la posició que ocupaves a la línia del front, tant si va tenir èxit com si no. 48:08.289 --> 48:13.508 La guerra té moltes cares diferents. 48:13.508 --> 48:23.094 Però la guerra que s'abateix sobre un poble només té un sol rostre: 48:23.094 --> 48:29.202 Ell destrueix la gent, la seva història, la seva confiança en si mateixos. 48:29.202 --> 48:35.127 Sí, ara hi ha drons que són impossibles d'avaluar per a la gent normal. 48:35.127 --> 48:37.977 Sens dubte, et quedaràs enrere. 48:37.977 --> 48:45.631 Ja no necessites res d'especial. Tot l'equipament que tenies abans ara està obsolet. 48:45.631 --> 48:52.528 I ara, ja sigui bombes atòmiques o drons, també estan destruint la humanitat. 48:52.528 --> 48:59.088 Així que qualsevol que encara vulgui implicar-se en la guerra, o qualsevol que sigui 48:59.088 --> 49:03.773 idealista i vulgui anar-hi per aquesta raó... 49:03.773 --> 49:13.826 Bé, he de dir que, per a mi, això és completament... – ni tan sols puc imaginar algú fent una cosa 49:13.826 --> 49:20.600 així! Això no és una pel·lícula! No és divertit! 49:20.600 --> 49:27.805 I després potser es fa explotar un pont o alguna cosa així – a la pel·lícula. 49:27.805 --> 49:35.930 Però la realitat és diferent; cada dia i cada hora és una qüestió de vida o mort! 49:35.930 --> 49:45.057 I això no s'ha de subestimar! No pots ajudar ningú a ser feliç. 49:45.057 --> 49:51.713 Però ho pensaria bé... Sempre pots dir 'no'. 50:07.486 --> 50:12.343 La teva guia en temps confusos: Kla.TV.